GASTANT KEKS A LES MARXES DE LA GARROTXA

Aquesta entrada no anirà sobre una ruta...sinò sobre una trilogia!

Tres de les marxes que es fan al principi d'any a la garrotxa, on hem gastat keks, i val la pena recordar.

La Marxa de Bianya, la del Morrot i la de Benavent, a totes sempre ens ha acompanyat el bon temps i uns paisatges brutals, esmorzars d'aquells que fan que et costi tornar a arrencar i bona companyia. Redescubrint camins i indrets que cal mantenir vius, com ara els llocs d'amatrelladora de la Guerra Civil, que hi ha pujant a Aiguanegra, un bon exercici de memòria històrica gràcies a la marxa del Morrot. 

Camins poc freqüentats i que gràcies a aquestes marxes es recuperen, ni que sigui per un temps, com per exemple el que va de Cal Pagès a les Antigues Escoles de Sacot, de la Marxa de Benavent.


Marxa Bianya
Hostalnou de Bianya - Puigsolana - l'Aulet  - Joncars - Puig de la Cau - Costa de la Cau - Can Bossoga

16.4 Km.
575 mts Desnivell



Marxa Morrot
Plaça del Morrot - Les Tries - St. Cosme  - Puig de St. Cosme - Cal Xicot - Aiguanegra - Cal Cairat - Volcà Repàs -  El Soler - La Canya - Cuní - Plaça del Morrot

15. Km.
360 mts Desnivell

Vistes de l'Alta Garrotxa des d'Aiguanegra

Marxa Benavent
Benavent - Batet (Sagrada Família) - Escoles de la Cot - Bassols - Font Pobre - Collada de Colltort - Sacot - Fageda d'en Jordà - Benavent

20.4 Km.
675 mts Desnivell

Vistes cap a Sacot des de Bassols

GASTANT KEKS FORA D'HORES? ...Episodi 2 - d'Estrankis in the Nigth

GastantKeks ... d'estrankis in the night !!

Olot - Les Tries  - Volcà Estany - Coll de Palomeres - St. Abdó - Coll de la Boixeda - St, Julià - Coll de Palomeres - Volcà Puig de la Garsa - Batet - Font Faja - Font de la Salut - Olot

23 Km.

uns 550 mts Desnivell

Aquest cop ni track ni fotos, per si us interessa una variant més curta i en sentit contrari és la que fa referència a une entrada d'aquest mateix blog... Aquí us deixo l'enllaç.

En l'episodi 1 de Gastant Keks Fora d'hores ... era ben d'hora al matí ...posant els carrers i penjant el Sol
com no pot ser d'una altra manera...l'episodi 2 és ben entrada la nit! d'estrankis in the Night, Black Training!!

més o menys...va anar així ..

Tot xerrant sento una conversa i ...
- Joan! kè diueu que voleu fer aquesta nit?
- Vull nar a St Julià del mont..

- Ahh que guapu! 
- T'apuntes o kè ?

- Home, si é ben entrat al vespre-nit, quan la famili ja dormi...no et dic pa que no
- Si, si, a l'hora que vulguis..

- Per la ruta que dius...i estaré unes 3 hores trotant...  de 22:00 a la 01:00! Com ho veus
- Per mi de collons! 

- Ho comento a casa... i sinò fai nar malament ens veiem a ca teva a les 22:00!
- De conya...Farem un black training!!!!!

- Però nar fent eh? que sinò m'hauràs d'arrossegar fins a casa!
- Tranki...

Així és que, com que no ens cal mai gaire res per motivar-nos, cap a 1/4 d'onze ja feiem ruta...en deu minuts ja ens havia sorprès un teixò ( o nosaltres a ell),  a quarts de 12 tocavem la campana de St. Nin i St. Non i poc abans de la mitjanit ja enviavem "Güasaps" als companys de correr...
"Iep... que no esteu entrenant?... no estareu mirant la tele ... o dormint ara...!" 

De tornada un "regal" per a les cames i pulmons ... pujar al Volcà del Puig de la Garsa...i tot seguit cap a Batet... el camí de font faja sempre és un plaer! encara que les forces ja s'havien quedat uns kms més amunt ...en fi, sigui en "Black" o en "White"caldrà fer mes "entrenus"

Objectiu complert! Black Training fet, i "picant" als companys ...jijijiji

Black Training: Els que acostumem a anar a còrrer, quan algú va per les seves a entrenar o fer ruta, sense avisar, és com si fos un entreno en negre, sense declarar, vaja com els sobresou dels polítics. I és que molt sovint el atletes diuen/diem que no entrenen/em, però els resultats no enganyen!

Aquest cop era doble black ... foscor + entrenar d'estrankis

GASTANT KEKS FORA D'HORES? ... Episodi 1 - Penjant el Sol

GastantKeks ...Penjant el Sol

Olot - Codella - Volcà Racó - Xenacs - Puig Rodó - Olot

12 Km.

450 mts Desnivell

+ fotos aquí

No ha sigut ni la primera, ni la segona, ni la tercera vegada que faig aquesta ruta, però si ha sigut especial l'hora, fora dels horaris habituals, les sensacions són estranyes, els primers minuts, mentre la musculatura s'activa, i el cervell encara no ha arrencat, una veueta ressona al cap.. què fas tan d'hora un dia festiu? no veus que tothom dorm? ...

Són 3/4 de 7 del matí, i avanço cap al destí tot posant els carrers, tot és silenci, els últims de retirar de festa, miren amb sorpresa, els torno la mirada de sorpresa i continuo. 

Els primers km són entre la boira matinal, que encara dona un aire més desèrtic als carrers.

Al peu del volcà racó, començo a pujar, la pendent és a estones intensa, amb algún petit replà,

ja al volcà veig per primer cop el sol, que dibuixa les siluetes dels cavalls que hi ha al prat del volcà. 

Volcà Racó

Serà una bonica lluita entre el sol i jo per veure qui arriba abans a Xenacs.

Olot, sota la boira, des del Mirador de Xenacs

En arribar a Xenacs, constato que el sol ha arribat abans, és un sol poc intens, com mandrós, així que l'agafo i l'acabo de pujar al Puig Rodó, les 7:55, ara sí, radiant, fa esvair la boira, i escalfa l'ambient perquè la ciutat desperti, i al fons el golf de Roses!

Cim Puig Rodó

Mirant cap al Mar, des de Puig Rodó

La tornada, és agaradable, tot baixada, la boira ja es retira i sembla que tot pren vida.

Finalment a casa, obro i ... perfecte tothom dorm encara...

Hei gent aixequeu-vos! que els carrers són posat, la boira fora i us he penjat un sol ben radiant!

MARXA SOLIDÀRIA CREU ROJA. PUJADA A ST. VALENTÍ

Gastant Keks per l'alimentació infantil.

8.6 Km
330 Desnivell (+)

Pujar a St. Valentí de la Pinya sempre té recompensa, i gràcies a Creu Roja Olot aquesta vegada la recompensa és múltiple.

La primera recompensa, permetre'm col·laborar amb la confecció de la ruta, cosa que m'ha permès recordar i fins i tot descubrir nous camins per aquesta magnífca muntanya.

La segona, les vistes, sempre espectaculars, i encara que en pocs dies hi he pujat fins a 5 vegades sempre veus un nou detall per explicar en arribar a casa.

La tercera, un magnífic esmorzar a bases de Patates d'Olot a la brasa!

i la darrera i la més important, fer una petita aportació per intentar ajudar a que tots els nens tinguin l'alimentació que es mereixen, i és que "moltes miques poder sumar molt" i gràcies als 100 participants la suma va ser MOLT GRAN.

Pel que fa la ruta, sortint de la seu de Creu Roja Olot els 3 primers quilòmetres, el camí transcòrrer planejant resseguint el riu fluvià, tot passant pel passeig i les fonts de St. Roc i després per la font de la Gruta on cal atravessar la carretera de tussols per anar a buscar la font de Sta. Rita.

Deixant enrera els camps de la Teuleria, comença la pujada pel serrat de la Casa Gran, un quilòmetre de pujada constant per arribar a fins al punt més alt

 de la ruta, St. Valentí de la Pinya. Des d'aquí hi ha unes magnífiques vistes de l'Alta Garrotxa, Batet de la Serra, Olot, Serra del Corb, Puigsacalm i Falgars i fa que valgui la pena l'ascenció.

Vistes a Falgar i Cabrera

Vistes de la Muntanya Pelada, Olot i Alta Garrotxa

La baixada, que en alguns trams té força pendent, és per un corriol enmig de boscos d'alzina i roure, i porta fins al Mas Olivera. Passat el mas el camí s'enfila de nou per anar fins al camí que guia fins a la carena de la Muntanya Pelada, en aquest punt ja es pot intuir l'arribada, només cal baixar cap al Passeig de St. Roc per tornar al punt de partida.

Apunts:

Creu Roja Olot: Aquí us deixo l'enllaç al web de creu roja, val la pena fer-hi una ullada, sempre hi ha un projecte o altre en què podem ajudar. http://www.creuroja.org/AP/CM.aspx


Processó St. Valentí de la Pinya:

S.Mallarach i R. Llongarriu en el seu llibre Els oratoris de la Garrotxa expliquen que temps fins a principis del segle XX es feia una concorreguda processó nocturna a la vigília de Sant Valentí, amb teies flamejant. Es sortia de la casa dels capellans, a tocarel pont de SantRoc, cap a la muntanya Pelada, el collet del Puig, la solana del Mir i cap a l'oratori de SantValentí. Pel camí es cantava el rosari, i un cop arribats a dalt escantaven les lletanies. Després es solia sopar arengades a la brasa i de postres nous i avellanes. L'oratori ha estat refet el 1999, amb un relleu de Modest Fluvià.

(Moltes gràcies a en Joan Sala per la informació facilitada d'aquesta processó)

ORIENTURA 5

I'M RUNNING IN THE RAIN

Plovent, a estones poc, a estones força...així 160 orientadors van sortir a buscar les fites de la 5ena edició de l'ORIENTURA, la cursa d'orientació d'Olot.

Genial, els nens rient, contents per poder sortir a mullar-se, el més grans mirant de concentrar-se en el mapa i disfrutar d'un dels actes de les festes del Tura.

Sortida Cursa. Foto de Sei Coll

Circuit C1

Circuit C3

Apunts:

El Sarró. Club d'orientació de la Garrotxa, enllaç aquí

Pensar i Còrrer: Aquest és el lema dels orientadors,pq sovint no n'hi ha prou en còrrer més que els altres

Videos Brutals! Aquí estar la diferència entre còrrer i orientar (pensar i còrrer!!)
)

LLÀGRMIES DE ST. LLORENÇ

GASTANT KEKS I CUMPLINT DESITJOS!

Escola Bisaroques - Observatori Batet - Escola Bisaroques

7 Kms

300 mts Desnivell +

Sortida especial per gastar keks en una nit d'estiu diferent. No calen gaire excuses per sortir a còrrer, però si és en bona companyia i amb un objectiu comú... millor que millor!

Calçats amb keks ja entrada la nit, comencem la ruta, a peu o corrent, l'objectiu és arribar a dalt a l'observatori de Batet de la Serra, des de l'escola Bisaroques. La mateixa ruta que la cursa de Puja-i-Baixa a Batet, això si, sense competir, i fent una bona pausa-avituallament per intentar demanar que es cumpleixin els desitjos de tots en la pluja d'estels típica d'aquestes dates, les llàgrimes de St. Llorenç.

Havent-ne vist mitja dotzena, ben refrescats (gràcies familia per l'avituallament) i descansats, la baixada es fa entretinguda fins al punt de sortida. Ara només cal esperar que se us cumpleixin tots els desitjos!

Un dels meus ja s'ha complert... gràcies per acompanyar-me en aquesta nit diferent!


Apunts:

Els Perseides són una pluja de meteors degut a la pols del cometa 109P/swift-Tuttle.
S'anomenen Perseides en referència a la seva posició al cel, que és la constel·lació de Perseu, a tocar de Cassiopea. Les minúscules partícules del cometa, la majoria de les quals no són més grans que un gra de sorra, poden produir impressionants traces de llum degut a la velocitat en que entren a l'atmosfera terrestre.
La pluja de meteors es pot veure cada any, des de mitjans de juliol, tot i que quan se n'observen més és entre el 8 i 14 d'agost, assolint un màxim d'activitat al voltant del 12 d'agost, quan es poden veure fins a 100 meteors per hora.
Els Perseides s'anomenen també llàgrimes de Sant Llorenç per la proximitat de la festa d'aquest Sant al màxim dela pluja. Com que els Persiedes apareixen a la nit que se'l recordava, es van associar amb les llàgrimes que va plorar el Sant en ser cremat en una graella

OLOT I MUNTANYA PELADA ... DE NIT!

Gastant Keks a la fresca!

6.2 Km

300 mts Desnivell

Àlbum complet aquí

En aquesta setmana de principi d'agost, que sembla de les més caloroses de l'any, l'alternativa per poder disfrutar anant a còrrer sembla que sortir de nit és la millor opció.

Amb bona companyia i equipats amb els frontals, pugem i baixem una parell de vegades la muntanya pelada, la primera per creuar des del pla de dalt cap a l'àrea de Tussols, on un pic-nic concert aplega una colla de noctàmbuls, bona proposta també per refrescar-se d'una manera diferent. La segona pujada és per tornar de la zona de St. Roc cap al Pla de Dalt, passant per la torre del Volcà Montolivet. Una dutxa i bona nit.

Si teniu oportunitat... no ho duteu...sortiu a fer rutes nocturnes per la Garrotxa...Gasteu Keks!!

De nit, els camins semblen diferents!

Quin "yu-yu" així de fosc!

Vista d'Olot des de la Muntanya Pelada

Apunts: 

La Cua del Drac: En aquesta ruta, vam coincidir en un dels nombrosos actes d'estiu que es fan a Olot, englobat dins dels actes de la Cua del Drac, en podeu trobar més info en el següent enllaç

http://issuu.com/turismeolot/docs/cuadrac2013

Concretament vam passar per l'Àrea Recrativa de Tussols, on en aquell instant si celebrava un Sopar Pic-Nic amb concert, tot a l'aire lliure, i buscant la fresca de la nit i del riu, una proposta interessant, com poden ser la resta d'activitats programades.

PUJA I BAIXA A BATET

GASTANT KEKS AL PUJA I BAIXA A BATET

Escola Bisaroques - Observatori Batet - Escola Bisaroques

7 Kms

300 mts Desnivell +

Una de les mítiques curses de l'estiu a Olot. Pujar i Baixar a Batet, sempre ve de gust, ja sigui per veure l'estat de forma, per fer de llebre a algun parent que ve a passar uns dies o senzillament per disfrutar de l'entorn de Batet de la Serra. Masies, camins empedrats i vistes al pirineu i al Puigsacalm fan content al més exigent.

Aquest cop però sense càmara ni rellotge, o sigui que no posaré ni la ruta en GPS ni les fotos.
Queda pendent per la pròxima edició!

VISC ENTRE VOLCANS

Gastankeks corrent entre volcans

Olot - Volcà Montolivet - Volcà Bisaroques - Volcà La Garrinada - Volcà Montsacopa 

9.7 kms

460 mts desnivell +

Àlbum complet (properament)

Recuperant un lema antic de la ciutat d'Olot, "Visc entre volcans" i combinant-ho amb la ruta de la cursa dels volans, això si, tunejada, es pot comprovar que "Aulot è molt verd", es pot comprovar fent la ruta o escoltant aquesta versió tan garrotxina

"Aulot è molt verd"

"El filet tenia un preu"  Tipical Garrotxí

La ruta transcòrrer combinant corriols estrets i costaruts, amb trams de pista ampla o asfalt per enllaçar d'un volcà a l'altre. El primer el Montolivet, pujant per el barri de St. Pere Màrtir, i baixant per Sant Roc.

Cap al Bisaroques, primer seguint el curs del riu Fluvià i després enfilant-se pel Barri de Benavent. Entre horts per sobre l'escola Bisaroques, s'arriba a la falda del volcà, un tram curt i intens acosta al cim.

De baixada cal anar a buscar de nou el riu, un cop creuat, de nou a l'asfalt atravessant el Barri de St. Miquel per pujar a la Garrinada. El descens per la cara Oest condueix a la base del Montsacopa, bé sigui pels km acumulats o pel fort pendent, l'últim tram de pujada al Volcà es fa realment dur, però un cop a dalt, les vistes recompensen sobradament tot l'esforç. Darrera baixada per tornar al punt de partida.

Torres de Defensa: Excepte en el Volcà de la Garrinada, en tots els altres volcans d'Olot s'hi van edificar uns torres de defensa/guaita. Datades del segle XIX, són les restes de les edificacions que es feren servir durant les Guerres Carlines

GASTANTKEKS PER CAMINS DE CALMA I MIRANT AL CEL

Gastant Keks a Batet de la Serra.

Olot - Les Tries - Volcà l'Estany - Coll Palomeres - Batet de la Serra - Olot

16.6 kms

530 mts desnivell +

Àlbum complet aquí

Batet és un dels indrets més bonics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa pel seu paisatge únic que combina boscos, pastures i masies aïllades amb cabanes de paret seca de roca volcànica. 

 

Aquesta vegada per arribar a Batet, cal enfilar-se des del Volcà de l'Estany, passat les tries i deixat enrera el Volcà de la Garrinada, fins al coll de Palomeres, la pujada és llarga i a trams exigent, però es pot fer pràcticament tota corrent.

 

Ja en el coll, fent la volta al Volcà de Garrojàs, deixant a l'esquerra el Volcà del Puig de la Garsa s'arriba al pla de Godomar, a dalt de tot de Batet, aquí travessant el pla queda el Volcà de Pujalòs a la dreta. A l'esglèsia de la Trinitat s'inicia el camí de baixada, tranquil i sinuòs combina boscos i prats delimitats per parets de pedra seca. De lluny es pot veure la cúpula de l'observatori astonòmic de Batet. Més baixada per passar sota la falda del Volcà Bisaroques, i a travessar la ciutat d'Olot per tornar al punt de partida

 

Mirant a l'Oest...plourà?

Mirant a l'Est..farà sol?

Espectacular vista de Sta. Pau passat el Coll de Palomeres

Sta. Maria i l'Observatori de Batet



Apunts:

Observatori de Batet:
L'Associació Astronòmica de la Garrotxa va néixer el 1986, any que el cometa Halley va ser visible i va crear molta expectació. Els creadors van ser un grup de quatre persones aficionades a l'astronomia, amb la intenció de divulgar-la. La formació d'aquest grup de persones era i continua sent autodidacta i actualment són 23 socis que formen l'associació i hi participen.

L'observatori de l'associació es va crear el 1990 i està situat a Batet. Es tracta d'una cúpula automatitzada on han passat dos telescopis. Actualment hi ha un gran telescopi (C-14) informatitzat, al qual els socis poden accedir fàcilment. A més a més, l'edifici on està situat l'observatori té una gran sala on es fan les parts més teòriques de les visites de les escoles. La primera part de les visites és una projecció teòrica i seguidament es fa una observació més pràctica. Una característica que desperta molt d'interès entre les visites escolars és poder-se “passejar” pel planeta Mart en 3-D. Són un recull de fotografies en 3-D del planeta i només cal posar-se unes ulleres especials (ulleres verd-magenta) per poder gaudir de l'espectacle. Les escoles són el públic més fidel de l'associació i vénen d'arreu de la comarca de la Garrotxa. Les portes no estan tancades al públic i tothom pot gaudir de l'activitat de cada divendres a l'estiu, en què hi ha organitzada una observació a l'Observatori de Batet.

Web de l'associació: aquí

Info de l'Activitat Mirant el Cel:
Descobriux els misteris del cel a ull nu i a través d'un telescopi situat a l'observatori astronòmic de Batet de la Serra. Contemplant estrelles, constel·lacions, planetes de la mà d'un expert de l'Associació Astronòmica de la Garrotxa.
facebook mirant al cel

MUNTANYA PELADA I ST. VALENTÍ

GASTANT KEKS PER LA MUNTANYA PELADA I ST. VALENTÍ

Mas Rebaixinc - Muntanya Pelada -  - St. Valentí - Tussols - Font St. Roc - Falda Montolivet

8.4 km

440 mts Desnivell+

Àlbum complet aquí

Els primers metres de planer fins al Mas Rebaixinc serveixen per escalfar una miqueta, un cop el mas deixat enrera la primera pujada porta fins a la muntanya pelada, amb unes bones vistes de la zona oest d'Olot, i del Croscat mirant cap al Sud.

Arribant a la Muntanya Pelada

Vistes d'Olot amb el Croscat al Fons

Per continuar cap a St. Valentí de la Pinya hi ha múltiples possibilitats, potser la menys habitual és la que segueix just la carena, de manera que passem per cadascun dels cims que hi ha de camí a St. Valentí.

Des d'un del cims anant a st. Valentí. 

La darrera puja és la més forta, dividida en 2 trams, un tram just abans d'un filat que limita amb un prat solei, i l'altre des del prat fins a dalt de St. Valentí, els 2 trams són curts però intensos.

Un cop a dalt, la vista al nord ens regala una quadre magnífic d'Olot amb l'Alta Garrotxa al fons, a l'est Batet de la Serra, al Sud molt tapat pels arbres quedaria la Serra de Marboleny (o del Corb) i a l'Oest, el Puigsacalm, Cabrera, Falgars...

Vista de la Muntanya Pelada, Olot i l'Alta Garrotxa

La baixada és llarga i molt entretinguda, fins a arribar al riu Fluvià, el seguirem riu avall, pel corriol del marge esquerra, passant per la font de la Gruta, deixant l'àrea de Tossols a l'altra banda i fins a les Fonts de St.Roc.

El Riu Fluvià

Resclosa al Molí de St. Roc

Apunts:

Muntanya Pelada:

No fa tants anys la majoria muntanyes i turons que envolten Olot eren ocupats per camps de conreu i prats de pastura, l'abandonament d'aquestes tasques ha permès al bosc guanyar terreny, i actualment, gairebé tots estan coberts per una espessa boscuria, un dels petits reductes que encara resta en part sense cubrir pel bosc és la Muntanya Pelada. Zona de caminades ideal en dies assoleiats d'hivern

Molí de St. Roc:

El molí de St. Roc és un edifici situat a la riba esquerra del riu Fluvià, en els baixos hi ha les moles i l'obrador, també s'hi guarden la turbina i els engranatges. La resclosa que hi ha pocs metres desvia l'aigua per un petit canal fins a la bassa del molí. Allà unes comportes en tancaven i obrien l'accés al bramador, dit així pel fort soroll que feia l'aigua en entrar-hi i expulsar l'aire que hi havia a dins.

Quan l'aigua empenyia el rodet i les pales, feia girar l'eix i les moles i feia funcionar tot el sistema. 

Hi havia hagut 4 moles, 2 per la farina de pa i 2 per pinso per el bestiar.

AIGUANEGRA - ST. COSME - LES TRIES

Gastant Keks pujant a Aiguanegra 

Olot - Mas Bufador Vell - Can Pixola - Volcà Aiguanegra - St.Cosme - Les Tries

12.1 km

375 mts de desnivell +

Feia dies que amb el sogre teniem un ruta pendent, pujar al Volcà d'aiguanegra, així que diumenge vam decidir anar-hi a gastar el keks.

Començant de baixada cap a la central elèctrica i després cap al Mas Bufador Vell, pn encara conserven un d'aquest forats màgics que conecta amb les entranyes de la terra, un Bufador Natural.
Deixat enrera el barri de St. Miquel i les Cols, comença la pujada, just a Can Pixola, fins a Cal Grill la pujada és intensa, tot seguit s'alternen trams més suaus amb altres de més durs, fins a arribar a dalt de la serra. Una lleu baixada condueix fins al coll i a la Masia d'aiguanegra, llavors mig km més per pista i ja divisem el pi característic que marca perfectament el cràter del volcà.

Les vistes de la Vall de Bianya, el Pirineu i l'Alta Garrotxa són genials i compensen sobradament l'esforç.

Una volta al cràter i cap a baix amb un molt bon rime a St. Cosme per la ctra asfaltada, i baixant encara més fins a la font de les tries, on sempre hi ha algú omplint garrafes d'aigua, molt refrescant!

Pel mig de St.Miquel recuperem el camí inicial i tornada ràpida que avui ens conviden a dinar!

Cràter Volcà Aiguanegra

Vistes des del Volcà

Apunts:

Can Pixola: És un dels antics espais industrials del costat del riu Fluvià, ara rehabilitats com a espais de creació. En el pas del riu pel sector de la carretera de la Canya i en poc més d'un quilòmetre s'han instal.lat en els últims anys tot un seguit de creadors, que han remodelat les antigues fàbriques i els seus molins. 

Els nous habitants que han anat remodelant aquestes fàbriques i convertint-les en espais idonis per a la creació són Toti Toronell, pallasso (can Pixola o Molí d'en Compte); Anna i Sara Rodríguez & CO, disseny gràfic... (Can Plana); Judith Planella i Quim Puigdevall, aigua (Noc d'en Cols); Arnau Bielsa i Xavier Masmitjà, pintors, i Roger Serrat-Calvó, fotografia (Can Gabarró); Quim Domene, pintor; Núria Roig, fotografia (Can Sabata), i Narcís Coderch, pintor (Can Creu). 

Aquest grup s'anomena la Tourbinai de tant en tant es fan visites guiades per donar a conèixer els eus treballs i l'entorn industrial

Bufadors Naturals: Al peu del volcà Garrinada hi ha una de les masies més antigues del barri de St. Miquel d'Olot, el Mas Bufador Vell que té un tret singular, és una de les poques masies que encara s'hi pot observar un dels elements geològics més originals de la zona volcànica de la Garrotxa, un bufador natural.
La presència d'aquests bufadors té a veure amb l'estructura interna de les colades de lava que possibilita la formació de conductes i cavitats per on es produeix una circulació permanent d'aire des de l'interior del subsòl fins a l'exterior.

Antigament en el masos que tenien la sort de tenir-ne hi guardaven les collites, fruita, el vi, a les viandes, doncs eren un refrigeradors naturals.

Recordo que al pati de l'escola Bisaroques n'hi havia un, i era espectacular notar la diferència de temperatura amb pocs metres, a l'hivern quan nevava, en aquell racó la neu es fonia de seguida, i en canvi a l'estiu era dels llocs més frescos.

ST JULÌA DEL MONT, PASSANT PER ST NIN I ST NON

Gastant Keks pujant a St Julià del Mont

Les Tries - Font Faja - Batet - St. Nin i St. Non - St. Julià del Mont - L'Estany - El Xalet de les Tries

17.7 km

845 mts de desnivell +

Àlbum Complet aquí

Amunt, sempre amunt, així és la primera meitat del recorregut, intercalant algún petit tram planer per agafar una mica d'aire, encara que mai sembla suficient, per això és tan revitalitzant el rajolí d'aigua que surt de la Font Faja, i més amunt la de la Font de la Trinitat ja a dalt a Batet, aquí les vistes ja compensen l'esforç.

La primera baixada condueix fins al coll de Palomeres, ara un parell més de trams cara amunt, un descans i una rampa més dura és per culminar el Puigsacreu, on hi ha la capella dedicada als Sts Nin i Non.

Corriol avall, zigues-zagues i saltirons fins al coll de la Boixeda, a partir d'aquí alternant camins i pistes, però sempre pujant i pujant. A dalt l'Emita de St. Julià del Mont espera, com anys enrera, amb les millors vistes de la Plana de l'Empordà i el Golf de Roses, St. Pere de Rodes, el Montgrí, Rocacorba, Sta. Pau, la Serra de Finestres, l'Alta Garrotxa i els Pirineus Orientals gairebé al complet.

La baixada és llarga, desfent el camí fins al coll de palomeres, variant la tornada lleugerament, i tot seguit cap al Volcà de l'Estany i al Xalet de les Tries.

Apunts:

Truitada a St. Julià del Mont.

Des de fa un colla d'anys, el dilluns de Pasqua Florida es fa la truitada a St. Julià del Mont, sempre sol ser molt concorreguda. El programa consta de la misssa pertinent i un bon esmorzar a base de Truites 

La Llegenda de St. Nin i St. Non

Es diu que a principis del segle XV, els termes de Batet, Begudà i Sta. Pau, eren envaïts per uns animals molt estrany i peluts, dela mida d'un gros gran.

Aquestes bèsties sortien de nit, vivien als boscos, s'enfilaven als arbres, esvalotaven el bestiar i plantaven cara a l'esporuguit pastor que els guardava. Es diu que fins i tot eren capaços d'apropar-se a les masies, atacar els infants i devorar-los.

La Garrotxa no era l'única comarca afectada per aquesta terrible plaga, es veu que des de feia segles a les comarques del Vallespir i el Rosselló també n'eren víctimes. Va ser l'abat del monestir d'Arles qui va trobar la solució al terrorífic problema, va anar a Roma i va tornar amb les relíquies de St. Abdó i St. Senén, tan bon punt va arribar amb aquestes restes que els Simiots van desaparèixer de les terres del nord comper art de màgia.

En assebentar-se d'aquest miracle, els pagesos garrotixns ho van veure clar, la solucó del seu problema havia d'anar per aquí. I va ser quan desesperats i atemorits decidiren aixecar la petita capella dedicada als dos sants, coneguts aquí com St Nin i St. Non. I va ser cura feta, dels Simiots no se'n va saber mai més res.

Es creu que es va decidir d'edificar la capella al Puigsacreu, punt d'unió de les parròquies de Sta. Pau, Batet i Begudà, perquè des de l'ermita es divisa Arles, lloc on foren enterrats els cossos dels dos Sants.

PAISATGISME OLOT

Gastant Keks per els paisatges de l'Escola Pictòrica d'Olot

Parc Nou - Paratges Moixina - La Fageda d'en Jordà - La Rocassa

10.8 km

190 mts de desnivell +

Àlbum Complet aquí

Amb aquesta ruta és fàcil d'entendre que es fundés l'Escola d'Olot, molt coneguda per les pintures de paisatges de l'entorn.

Sortint des del pont de ferro direcció al Parc Nou, primer tast de paisatge amb els arbres i arbustos etiquetats i el jardí de plantes medicinals, tot seguit cap a la Font de la Deu i a la de la Moixina, sempre intentant evitar l'asfalt i per camins planers, uuuaa! els paratges de la Moixina!

Paratges de la Moixina. (Hivern)

aquí molts artistes i han passat i hi passen llargues estones intentant capturar un instant màgic per a les seves teles. Camí de pujou, la pujada és un bon indicador de l'estat de forma, per acostar-se a la arxifamosa Fageda d'en Jordà...

La Fageda d'en Jordà. El camí?

La Fageda d'en Jordà. a l'hivern el blanc i negre, com un codi de barres!

un paisatge sempre canviant, corriols plens de fulles...on és el camí?...silenci total...la sortida cap allà...per encara no, una estona més...

De baixada...cap a la Font de la Rocassa, testimoni de la cooperació entre veïns per salvar un territori,

Gràcies veïns! La Rocassa Resisteix!

De l'avellaneda fins a les Gleies per corriols, en paral·lel a la carretera de Sta. Pau, i al parc espuña ja es tanca el cercle paisatgístic.

Aquesta és una ruta per repetir en les diferents èpoques de l'any per degustar en cada moment les diferents versions d'uns paisatges dignes del millors quadres.

Quadre abstracte o escorça de faig?

Apunts:

Escola d'Olot. A la segona meitat del segle XIX, el personatge més rellevant del paisatgisme català va ser l'Olotí Joaquim Vayreda, les seves obres el paisatge era el protagonista indiscutible. Va ser el fundador de l'Escola d'Olot de paisatge, caracteritzada per una pintura basada en el natural, inspirada en els artistes francesos de l'Escola de Barbizon.

La Rocassa. Els paratges de la rocassa, desconeguts per molta gent, i de fa un temps molt abandonats, van ser motiu de lluita entre les autoritats (que hi volien implantar un abocador) i els veïns ( + de 50) que units van comprar els terrenys al propietari i finalment van aconseguir evitar la creació de l'abocador en aquest indret. Amb la compra, els veïns, ho van acondicionar per fer-hi festes i trobades, posant taules i bancs, una font i adequant les feixes per poder passar llargues estones.

Actualment la gestió és a càrrec del parc natural, i la majoria de bancs i taules estan coberts de vegetació, igual que les feixes i el prat central, on només hi ha un corriol que l'atravessa

Font de la Deu.

Font de la Deu, font enclosa

sota la boixada ombrosa.

Amb l'encant del teu galet

a quantes noies boniques

refrescant les seves boques xiques

hauràs tu picat l'ullet?

OLOT MONUMENTAL

Corrent Gastant Keks per els edificis més característics d'Olot.

4,2 km, pràcticament planers.

Veure el Track aquí

Àlbum Complet
 

Can Joanetes

Començant i acabant a Can Joanetes (l'actual Ajuntament), corrent tot fent canvis de ritme accelerant per anar al següent edifici i frenant per veure'n els detalls. Les cases modernistes Solà Morales i Gaietà Vila (llibreria Drac), l'Esglèsia St. Esteve amb la porta lateral modernista i les cases Pujador i Escubós. 

Galeria Casa Solà Morales

Casa Gaietà Vila

Casa Pujador

A la plaça del Carme hi ha l'esglèsia i els claustres, després un canvi de direcció i de ritme, per anar cap a l'esglèsia del Tura, la Pastisseria Ferrer, i a l'Hospici, tot seguit encara trobem un parell d'exemples més d'edificis Modernistes i Noucentistes anant direcció a l'eixample Malagrida, aquí les avingudes amples i llargues permeten anar més ràpid, l'eixample era un projecte ambiciós de ciutat jardí, que havia d'unir dos zones residencials a l'entorn de les places d'Espanya (o estrella) i d'Amèrica a través del desaparegut pont de Colón. 

Claustres del Carme

Torre Malagrida

Casa Gassiot

Ja de tornada pel Passeig de Barcelona hi ha la magnífica torre Malagrida, i la darrera aturada per observar la Casa Gassiot, al carrer St. Rafel, permet agafar aire per fer l'esprint final cap al Firalet, tancant la ruta.