Gastant Keks per els paisatges de l'Escola Pictòrica d'Olot
Parc Nou - Paratges Moixina - La Fageda d'en Jordà - La Rocassa
10.8 km
190 mts de desnivell +
Àlbum Complet aquí
Amb aquesta ruta és fàcil d'entendre que es fundés l'Escola d'Olot, molt coneguda per les pintures de paisatges de l'entorn.
Sortint des del pont de ferro direcció al Parc Nou, primer tast de paisatge amb els arbres i arbustos etiquetats i el jardí de plantes medicinals, tot seguit cap a la Font de la Deu i a la de la Moixina, sempre intentant evitar l'asfalt i per camins planers, uuuaa! els paratges de la Moixina!
 |
| Paratges de la Moixina. (Hivern) |
aquí molts artistes i han passat i hi passen llargues estones intentant capturar un instant màgic per a les seves teles. Camí de pujou, la pujada és un bon indicador de l'estat de forma, per acostar-se a la arxifamosa Fageda d'en Jordà...
 |
| La Fageda d'en Jordà. El camí? |
 |
| La Fageda d'en Jordà. a l'hivern el blanc i negre, com un codi de barres! |
un paisatge sempre canviant, corriols plens de fulles...on és el camí?...silenci total...la sortida cap allà...per encara no, una estona més...
De baixada...cap a la Font de la Rocassa, testimoni de la cooperació entre veïns per salvar un territori,
 |
| Gràcies veïns! La Rocassa Resisteix! |
De l'avellaneda fins a les Gleies per corriols, en paral·lel a la carretera de Sta. Pau, i al parc espuña ja es tanca el cercle paisatgístic.
Aquesta és una ruta per repetir en les diferents èpoques de l'any per degustar en cada moment les diferents versions d'uns paisatges dignes del millors quadres.
 |
| Quadre abstracte o escorça de faig? |
Apunts:
Escola d'Olot. A la segona meitat del segle XIX, el personatge més rellevant del paisatgisme català va ser l'Olotí Joaquim Vayreda, les seves obres el paisatge era el protagonista indiscutible. Va ser el fundador de l'Escola d'Olot de paisatge, caracteritzada per una pintura basada en el natural, inspirada en els artistes francesos de l'Escola de Barbizon.
La Rocassa. Els paratges de la rocassa, desconeguts per molta gent, i de fa un temps molt abandonats, van ser motiu de lluita entre les autoritats (que hi volien implantar un abocador) i els veïns ( + de 50) que units van comprar els terrenys al propietari i finalment van aconseguir evitar la creació de l'abocador en aquest indret. Amb la compra, els veïns, ho van acondicionar per fer-hi festes i trobades, posant taules i bancs, una font i adequant les feixes per poder passar llargues estones.
Actualment la gestió és a càrrec del parc natural, i la majoria de bancs i taules estan coberts de vegetació, igual que les feixes i el prat central, on només hi ha un corriol que l'atravessa
Font de la Deu.
Font de la Deu, font enclosa
sota la boixada ombrosa.
Amb l'encant del teu galet
a quantes noies boniques
refrescant les seves boques xiques
hauràs tu picat l'ullet?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada