GASTANT KEKS A LES MARXES DE LA GARROTXA

Aquesta entrada no anirà sobre una ruta...sinò sobre una trilogia!

Tres de les marxes que es fan al principi d'any a la garrotxa, on hem gastat keks, i val la pena recordar.

La Marxa de Bianya, la del Morrot i la de Benavent, a totes sempre ens ha acompanyat el bon temps i uns paisatges brutals, esmorzars d'aquells que fan que et costi tornar a arrencar i bona companyia. Redescubrint camins i indrets que cal mantenir vius, com ara els llocs d'amatrelladora de la Guerra Civil, que hi ha pujant a Aiguanegra, un bon exercici de memòria històrica gràcies a la marxa del Morrot. 

Camins poc freqüentats i que gràcies a aquestes marxes es recuperen, ni que sigui per un temps, com per exemple el que va de Cal Pagès a les Antigues Escoles de Sacot, de la Marxa de Benavent.


Marxa Bianya
Hostalnou de Bianya - Puigsolana - l'Aulet  - Joncars - Puig de la Cau - Costa de la Cau - Can Bossoga

16.4 Km.
575 mts Desnivell



Marxa Morrot
Plaça del Morrot - Les Tries - St. Cosme  - Puig de St. Cosme - Cal Xicot - Aiguanegra - Cal Cairat - Volcà Repàs -  El Soler - La Canya - Cuní - Plaça del Morrot

15. Km.
360 mts Desnivell

Vistes de l'Alta Garrotxa des d'Aiguanegra

Marxa Benavent
Benavent - Batet (Sagrada Família) - Escoles de la Cot - Bassols - Font Pobre - Collada de Colltort - Sacot - Fageda d'en Jordà - Benavent

20.4 Km.
675 mts Desnivell

Vistes cap a Sacot des de Bassols

AIGUANEGRA - ST. COSME - LES TRIES

Gastant Keks pujant a Aiguanegra 

Olot - Mas Bufador Vell - Can Pixola - Volcà Aiguanegra - St.Cosme - Les Tries

12.1 km

375 mts de desnivell +

Feia dies que amb el sogre teniem un ruta pendent, pujar al Volcà d'aiguanegra, així que diumenge vam decidir anar-hi a gastar el keks.

Començant de baixada cap a la central elèctrica i després cap al Mas Bufador Vell, pn encara conserven un d'aquest forats màgics que conecta amb les entranyes de la terra, un Bufador Natural.
Deixat enrera el barri de St. Miquel i les Cols, comença la pujada, just a Can Pixola, fins a Cal Grill la pujada és intensa, tot seguit s'alternen trams més suaus amb altres de més durs, fins a arribar a dalt de la serra. Una lleu baixada condueix fins al coll i a la Masia d'aiguanegra, llavors mig km més per pista i ja divisem el pi característic que marca perfectament el cràter del volcà.

Les vistes de la Vall de Bianya, el Pirineu i l'Alta Garrotxa són genials i compensen sobradament l'esforç.

Una volta al cràter i cap a baix amb un molt bon rime a St. Cosme per la ctra asfaltada, i baixant encara més fins a la font de les tries, on sempre hi ha algú omplint garrafes d'aigua, molt refrescant!

Pel mig de St.Miquel recuperem el camí inicial i tornada ràpida que avui ens conviden a dinar!

Cràter Volcà Aiguanegra

Vistes des del Volcà

Apunts:

Can Pixola: És un dels antics espais industrials del costat del riu Fluvià, ara rehabilitats com a espais de creació. En el pas del riu pel sector de la carretera de la Canya i en poc més d'un quilòmetre s'han instal.lat en els últims anys tot un seguit de creadors, que han remodelat les antigues fàbriques i els seus molins. 

Els nous habitants que han anat remodelant aquestes fàbriques i convertint-les en espais idonis per a la creació són Toti Toronell, pallasso (can Pixola o Molí d'en Compte); Anna i Sara Rodríguez & CO, disseny gràfic... (Can Plana); Judith Planella i Quim Puigdevall, aigua (Noc d'en Cols); Arnau Bielsa i Xavier Masmitjà, pintors, i Roger Serrat-Calvó, fotografia (Can Gabarró); Quim Domene, pintor; Núria Roig, fotografia (Can Sabata), i Narcís Coderch, pintor (Can Creu). 

Aquest grup s'anomena la Tourbinai de tant en tant es fan visites guiades per donar a conèixer els eus treballs i l'entorn industrial

Bufadors Naturals: Al peu del volcà Garrinada hi ha una de les masies més antigues del barri de St. Miquel d'Olot, el Mas Bufador Vell que té un tret singular, és una de les poques masies que encara s'hi pot observar un dels elements geològics més originals de la zona volcànica de la Garrotxa, un bufador natural.
La presència d'aquests bufadors té a veure amb l'estructura interna de les colades de lava que possibilita la formació de conductes i cavitats per on es produeix una circulació permanent d'aire des de l'interior del subsòl fins a l'exterior.

Antigament en el masos que tenien la sort de tenir-ne hi guardaven les collites, fruita, el vi, a les viandes, doncs eren un refrigeradors naturals.

Recordo que al pati de l'escola Bisaroques n'hi havia un, i era espectacular notar la diferència de temperatura amb pocs metres, a l'hivern quan nevava, en aquell racó la neu es fonia de seguida, i en canvi a l'estiu era dels llocs més frescos.