GASTANT KEKS A LES MARXES DE LA GARROTXA

Aquesta entrada no anirà sobre una ruta...sinò sobre una trilogia!

Tres de les marxes que es fan al principi d'any a la garrotxa, on hem gastat keks, i val la pena recordar.

La Marxa de Bianya, la del Morrot i la de Benavent, a totes sempre ens ha acompanyat el bon temps i uns paisatges brutals, esmorzars d'aquells que fan que et costi tornar a arrencar i bona companyia. Redescubrint camins i indrets que cal mantenir vius, com ara els llocs d'amatrelladora de la Guerra Civil, que hi ha pujant a Aiguanegra, un bon exercici de memòria històrica gràcies a la marxa del Morrot. 

Camins poc freqüentats i que gràcies a aquestes marxes es recuperen, ni que sigui per un temps, com per exemple el que va de Cal Pagès a les Antigues Escoles de Sacot, de la Marxa de Benavent.


Marxa Bianya
Hostalnou de Bianya - Puigsolana - l'Aulet  - Joncars - Puig de la Cau - Costa de la Cau - Can Bossoga

16.4 Km.
575 mts Desnivell



Marxa Morrot
Plaça del Morrot - Les Tries - St. Cosme  - Puig de St. Cosme - Cal Xicot - Aiguanegra - Cal Cairat - Volcà Repàs -  El Soler - La Canya - Cuní - Plaça del Morrot

15. Km.
360 mts Desnivell

Vistes de l'Alta Garrotxa des d'Aiguanegra

Marxa Benavent
Benavent - Batet (Sagrada Família) - Escoles de la Cot - Bassols - Font Pobre - Collada de Colltort - Sacot - Fageda d'en Jordà - Benavent

20.4 Km.
675 mts Desnivell

Vistes cap a Sacot des de Bassols

ROMÀNIC EXTREM. MALTRACTANT KEKS

Corrent Maltractant Keks a la Romànic Extrem

42 Kms.
1800 mts. Desnivel +

Album (fotos Laia Garcia)
més fotos al Facebook de Romànic Extrem



Darrera a la sortida tothom amb moltes ganes de començar a veure romànic i patir el recorregut extrem. Els de MusciBox amaneixen l'escalfament, "HIGWAY TO HELL" sona pels altaveus, motivats, amb l'adrenalina a dalt de tot i....sortida!

Primer km i primers xip-xap enmig del fang! si ha de ser extrem...que ho sigui des del principi!
No s'acaba el fang però comença la pujada a Sant Miquel, és molt dura i queda molt, cal reservar.
Arribant a dalt premi a la millor foto, regal de l'Hostal del Sol, que a més animen com bojos a tothom, segon premi a l'organització per avituallament complet i tercer premi a les vistes.

St. Miquel del Mont (Foto gràcies a: Hostal del Sol)

Un tram de baixada s'intercala abans de pujar a St.Valentí, i després la biaxada més tècnica del dia, més fang i pedres molles, uns quants avançaments arriscant una mica, diversió al 100%.

Més avituallament i cap a Capsec, aquest tram serveix per agafar aire i ritme, sense passar-se però!

A Capsec...més avituallament, una xerradeta amb coneguts i ara si, la pujada serà llarga, seny i paciència.

Seguint la carena...forces on sou? ara cal aguantar una mica fins a Castellar.

Justejant de forces...Castellar al fons...perfecte, taronges i aigua si us plau! cal omplir dipòsit.

Comença la tornada, la pista ampla i planera permet gaudir de les vistes de l'Alta Garrotxa, però ni amb la distracció del paissatge tornen les forces...ui ui! i aquestes punxades als "isquios", rampes no, encara no! només és un avís! recordant Bring Me To Life d'Evanescence sembla que els dolors són menys

Pujar a la Barcadura és dur, ara si, tasto la part "Extrem" de la prova, caldra tirar amb tot, cames, braços, dents, bastons i el "coco", amunt, amunt!

Si! ja està! Coll de la Barcadura...ara baixar...però ups...la baixada no és cap regal per les rampes!


Els Keks Maltractats

A St. Martí del Clot penúltim avituallament, xerradeta i ara si els 10 últims kms, ja només queda el que pugui fer el "coco" i tirar per inèrcia, trotan poc i caminant molt.

Ai que just! ...com costa acabar...iep i aquest soroll darrera? vaja un grupet s'acosta...bé ara pel que queda cal acabar de donar-ho tot, si més no que els costi caçar-me!

Meta! com a Turandot de Puccini...VINCERÀ! VINCERÀ

Vist el Romànic, Patit Extrem,

Experiència Espectacular a la ROMANIC EXTREM!

I pels més petits, la Miniromànic... un debut molt especial!

+ ROMANIC, + BIANYA

GASTANT KEKS MARXANT PER BIANYA, + ROMÀNIC, + PAISSATGE

Hostalnou - Sta. Margarida de Bianya - St. Pere Despuig - St. Martí de Solamal - Mas Espunya - St. Miquel del Mont - St. Andreu del Coll

18 km

730 mts de desnivell +

Àlbum complet Aquí



Una altra ruta a la Vall de Bianya, contemplant fins a 5 ermites, 4 de Bianya i una d'Olot, tornant a gaudir de bon paissatge i vistes genials des del Mas Espunya, i a més amb un bon esmorzar i bona companyia.

"Todos los días sale el Sol, Chipirón!"

 

Riera de Sta. Llúcia

 En els primers kms comença a clarejar, es combinen trams de pistes i corriols passant per Sta. Margarida, St Pere Despuig i St. Martí de Solamal, fins aquí camí el planer per on el "GRUPETTO" correm tranquilament.

Per arribar al Mas Espunya el camí s'enfila sense pietat, la pendent és dura o molt dura! i el grup es parteix, pujant agafant tot l'aire possible, i ajudant-se de mans, cames i dents s'arriba al Mas Espunya, vistes espectaculars de la vall i un bon esmorzar per recompensar l'esforç.

La Vall de Bianya des del Mas Espunya

Unit de nou el grupetto de nou, cap a St. Miquel del Mont, seguint la carena, per corriols la ruta es fa fàcil i divertida, i a dalt a l'ermita de nou les vistes són genials, l'última baixada passa per St. Andreu del Coll, i després d'uns minuts s'intueix l'arribada, o quin greu ja s'acaba...

s'acaba...

Apunts:

Marxes Garrotxa:
La Marxa d'enguany de la Vall de Bianya ha sigut l'edició num. XXXIII; a la Garrotxa des de fa una colla d'anys, des de finals d'hivern fins a principis d'estiu nombrosos municipis de la comarca i barris d'Olot organitzen marxes per tal de donar a conèixer i preservar l'entorn, totes elles de gran bellesa, amb un bon esmorzar i a preus modics.
La majoria dels participants les fan caminant, però està obert a fer-les corrent per lo que sempre acabes trobant algú prou "sonat" per fer-la corrent.

Podeu trobar més informació de les diferents marxes aquí

LA VALL DEL BAC. RIERES I ROMANIC

FENT MOLTA FEINA GASTANT KEKS A LA VALL DEL BAC

Hostal de la Vall del Bac - Gorgues del Molí de la Coromina - St. Miquel de la Torre - St. Andreu de Porreres - Pont de l'esquellerinc - St. Feliu de Bac - Sta. Magdalena de Bac - Sta. Maria - Llongarriu

15.8 km

885 mts de desnivell +

Àlbum complet Aquí



Des de dilluns al vespre fins dimecres han plogut uns 140 litres, magnífic! Excusa ideal per anar a còrrer i veure com baixen les rieres i retrobar-se amb algunes gorgues.

A la Vall del Bac es donen les condicions necessaries per disfrutar del paissatge, visitar ermites romàniques i contemplar les rieres.

La primera visita a les Gorgues del molí de la Coromina, des de l'Hostal a menys d'1km i pràcticament planer. Bé baixa força aigua i ben neta!

Salt d'aigua Gorgues del Moli de la Coromina

Ara cap a St. Miquel de la Torre, la primera pujada de la ruta, per pista i relativament fàcil

Remuntant el Serrat de la Guilla l'esforç és màxim, ja al coll de Triadú, punt més elevat de la marxa es veu St. Andreu de Porreres a uns centenars de metres, sota els nostres peus, les vistes espectaculars dels cims emblemàtics de l'Alta Garrotxa com el Talló són sobradament gratificants.

St. Andreu de Porreres

Vistes des del Coll de Triadú

 Toca baixar, ziga-zagues per corriols, baixant tranquilament per pistes i travessant un cop més una riera, fins al Pont de l'Esquellerinc, força amagat, aquí un descans tot contemplant des d'una altura considerable el salt que fa la riera i les gorgues que forma.

Seguint ruta, creuant un parell de rieres més, igual que les anteriors, ben netes, i tot seguit una última i contundent pujada cap a St. Feliu de Bac. De tornada cap a l'Hostal, les últimes parades són a Sta. Magdalena de Bac, i a Llongarriu, combinant pista ampla amb corriols de baixada molt entretinguts

St. Feliu de Bac

Sta. Maria a Llongarriu

Apunts:

L'Hostal de la Vall del Bac:

L'edifici s'ubica en una de les cruïlles de camins que anys enrera era de les més transitades. A mig camí entre el Ripollès i la Garrotxa, en un punt planer i al costat d'una font, va ser durant anys pas obligat per pastors transhumans, carboners de la zona, traginers i negociants. Ara, la carretera de la Vall del Bac ja no és de pas obligat, i l'hostal està tancat des de fa un parell d'anys.
En el seu esplendor hi havia albergat i donat de menjar a tot tipus de clients, i en qualsevol època, des de pastor amb ramats de fins a 115 xais i ovelles que deixaven pasturant als prats de sota mentre preparaven l'habitació i l'àpat per el pastor, fins a colles de fins a 250 excursionistes que acampaven a l'entorn i s'alimentaven a l'hostal. I durant la festa major, les 5 habitacions quedaven plenes amb tanta gent com hi cabien amb matallassos al terra per encabir-hi a tothom.
Fins i tot existeix una Sardana en honor a l'hostal, titulada Hostal de la Vall del Bac, estrenada a la festa major del 1994, escrita per Joan Daró, la tocava la Principal d'Olot.

ASSAJANT LA ROMÀNIC XTREM

Corrent Gastant Keks assajant la Romànic Xtrem.

21 km. 900 mts desnivell +.

Veure Track aquí:

Àlbum Complet

Els companys del Romànic Xtrem m'han avançat el regal de reis, i aquest matí m'han deixat acompanyar-los

a recòrrer la ruta de la mitja marató

 

Sortint des de l'hostal nou de Bianya, es puja suaument, en pocs minuts s'arriba a l'Ermita de Sta. Margarida,

aquí comença la pujada, a estones bastant dura, els boscos de faig, roure i alzina es van alternant, i el camí tot i ser dur es fa molt agradable, a dalt de St. Miquel del Mont les vistes als 360º són com un bon avituallment. Direcció a St Valentí, passant per St. Andreu del Coll, Can Joanot i el Ventolà, més vistes.

Vista des de St. Miquel del Mont. Encarat cap a Riudaura

Vista des de St. Miquel del Mont. Encarats cap al Mar

Vista des de St. Valentí. Valls d'Olot

Ara ja toca baixar, només hi ha un petit tram difícil degut a l'acumulació de fulles al terra, que arriben gairebé a sota el genoll. 

Planejant en paral·lel a la carretera, s'avança entre boixos, en pocs minuts s'arriba a l'Ermita de Sucarrats, i el proper pas és atravessar la carretera. Avançant entre prats de pastura i creuant algun rec, per poder arribar a l'última pujada, que durà fins a sobre de St. Martí de Capsec. Els darrers kms passen pel pla del cos, per Morrals i el Molí Nou. 

St. Martí de Capsec

De nou en el punt de partida, es pot reconèixer perfectament tota la ruta. Un autèntic espectacle 

VIA ROMANA CAPSACOSTA

Havia passat un munt de vegades per la carretera vella de Capsacosta, ara amb els túnels la tenia una mica abandonada, de fet és el que ha passat en termes generals a la Via Romana, abans era un important lloc de pas, ben bé fins a meitat del segle XX, últimament encara s'utilitzava com a pas ramader.

Així que vaig decidir anar a fer un tomb, bé, la veritat és que se'm va passar pel cap la idea de pujar la Via Romana de Capsacosta corrent, o sigui que sense deixar temps a que el meu subconcient s'ho rumiés era palplantat davant d'un dels "monolits" d'informació de la via romana, concretament prop del pas dels Traginers...

Punt de Sortida. Monolit del Pas dels Traginers

Començant a trotar suaument, de seguida s'agafaen ganes d'anar un pèl més ràpid, però la pendent és cada cop més dura. Tot pujant es pot observar el paisatge i la restes de la Via Romana, que n'eren de "putes" els romans, per fer aquesta obra d'enginyeria fa 1500 anys. 

Tram Via Romana

Tram Via Romana II

Un cop es creua per segona vegada la carretera, la pendent és més forta, i es fa difícl còrrer. Ara el camí fa més ziga-zagues, i els núvols que abans eren lluny es veuen a tocar. Arribant a dalt, és el moment per prendre aire i espiar la vessant de Sant Pau de Seguries... i tornar cap a baix!

Pujant es disfruta, però baixar és genial, saltant de pedra en pedra i aixecant el cap de tant en tant fent ullades a la Vall de Bianya. Llàstima que no en queda gairebé res dels Hostalets de Capsacosta (quin bon avituallament sota aixupluc devia ser fa temps). Un cop he deixat les restes de l'Hostalet enrera el camí és de molt bon fer i es pot augmentar el ritme, 10 minutets més i a baix. 

Vistes des de la Via Romana

Història: Els arqueòlegs consideren probable que la calçada empedrada que uneix Sant Salvador de Bianya amb Sant Pau de Segúries sigui d’origen romà. Podria tractar-se d’un ramal secundari de la via Augusta que, procedent del Vallespir i passant pel Coll d’Ares, anava a buscar la vall del Fluvià. Encara hi ha trams ben conservats. S'hi poden veure marques de carros sobre alguna de les grans lloses, murs de contenció, trencaiagues i pilones de pedres guardarodes per evitar que els carros caiguessin pel marge. 

Actualment la Via del Capsacosta és ben senyalitzada i ofereix al visitant un recorregut musealitzat. El tram més interessant es troba entre Sant Salvador i la Collada de Capsacosta.

Senyalització

Aquesta ruta forma part de la Lliga Virtual + info aquí