LA CRÒNICA DE LA TALLAFERRO. Ferran Mayans

El diumenge 10 d’abril es va celebrar a Besalú la primera edició de la cursa d’orientació trofeu Comte Tallaferro. Hi va haver uns 230 participants, dels quals 25 eren els orientadors més petits, que van participar al Correxic. La resta es van distribuir en les cinc categories restants, amb circuits de diferent nivell i un total de 40 fites repartides pel poble. El mapa, a més, era nou, i havia estat cartografiat expressament per a l’ocasió.

La de Besalú era la meva primera cursa des que formo part de l’AE Gastant Keks, però com que sóc l’últim d’arribar, encara tenia permís per oblidar-me de l’organització i vaig poder centrar-me a participar a la cursa. En la propera, prometo col·laborar i participar en el muntatge de la competició!

Com en la resta de proves de la Lliga Nord d’enguany, vaig participar en la categoria C2. Els traçats eren tipus esprint, tot i que una mica més llargs. Així, doncs, de seguida que vaig veure el mapa vaig tenir clar que caldria córrer, i força, per fer una bona cursa: calia pensar ràpid i no hi havia marge d’error perquè qualsevol petita equivocació podia suposar perdre unes quantes posicions.

I, tot i que era ben conscient d’això, a la fita número 2 ja m’havia equivocat. Res greu, qüestió de rectificar i continuar. Les primeres balises estaven força separades entre elles, de manera que hi havia temps per pensar i córrer algun tram relativament llarg. Però a la meitat del recorregut, a mesura que ens apropàvem al centre de la vila, les distàncies s’escurçaven, les fites eren properes les unes amb les altres i els canvis de direcció pels carrerons eren constants. I, fins i tot, alguna fita t’obligava a perdre algun segon per contemplar la vista del pont romànic de Besalú.

I sense temps per pensar gaire, al cap de 34 minuts ja era altre cop al pavelló. La cursa se m’havia fet molt curta, però estava content de com ho havia fet. També m’havia agradat provar un tipus de recorregut diferent dels que havia trobat fins ara a les altres curses de la Lliga Nord, amb menys desnivell i més velocitat. Mentre recuperem força gràcies a l’avituallament, comentem la jugada amb els altres orientadors, alguns de coneguts i altres amb qui parlem per primera vegada per compartir les experiències.

Tot i que estàvem impacients per saber els resultats finals, un problema amb el sistema de descàrrega de l’Sportident va fer que haguéssim d’esperar fins l’endemà. Finalment, vaig ser cinquè, a només mig minut del podi. Un bon resultat, però també conscient que sense un parell d’errors absurds del principi hauria tingut el podi a l’abast. Ho continuarem intentant: un altre dia serà!

Ferran Mayans

TOT ESPERANT LA NEU A BESALÚ

GASTANT KEKS A BESALÚ

Besalú - St. Ferriol - Puig Cornador (Sagrat Cor)

15.4 km

570 mts de desnivell +



Partint de Besalú una pista ampla a trams asfaltada, condueix tranquilament els primers kms, fins al corriol que puja fermament, salvant la major part dels desnivell de la ruta, per arribar a St. Ferriol.

Una parada per agafar aire i altre vegada amunt, alternant corriols i pistes fins al Puig Cornador, on hi ha l'ermita del Sagrat Cor, a part de les vistes l'ermita no presenta cap alicient arquitectònic.

De tornada, una llarga baixada passant per Ca l'Ametller tancarà la ruta, entrant de nou a Besalú pel fantàstic pont.

Apunts:

Besalú Medieval

Un cop els francs van haver conquerit la Catalunya del Nord-Est als àrabs les van unir al seu regne i a la seva admininstració. Així van dividir les terres conquerides en tres comtats: Barcelona, Girona i Empúries. Dintre d'aquests comtats van establir tres pagus o districtes. Ausona que estava en el comtat de Barcelona, Besalú en el de Girona i Peralada en el d'Empúries. En aquell principi el principal càrrec que hi havia en els territoris era el comte, el qual era escollit pel rei.

Els comtes de Besalú.

• Guifré el Pilós  870-897
• Radulf 897-913
• Miró I 913-927
• Guifré II 927-957
• Sunifred 957-965
• Miró Bonfill II 965-981
• Oliba Cabreta 981-990
• Bernat Tallaferro 990-1020
• Guillem I el Gros 1020-1052
• Guillem II el Tro 1052-1066
• Bernat II 1066-1097
• Bernat III 1097-1111 

Bernat Tallaferro.

Any 990-1020. Fill d'Oliba Cabreta i Ermengarda. Casat amb Toda, filla del comte Ramón Borrell de Barcelona, l'any 1007. Gran lluitador. Exponent de la major esplendor de la casa comtal de Besalú: el Vallespir, la Fenolleda i el Perapertusès en formaven part. Assistí a la incursió catalana a Còrdova l'any 1010. En tornà amb el sobrenom de Tallaferro. Fou molt apreciat pel papa Gregori V. Benet VIII li atorgà la creació del bisbat de Besalú. Mantingué una estreta relació amb l'abat Oliba. Va convertir Besalú en un dels comtats més pròspers del país. Morí l'any 1020 ofegat al riu Ròdan, en terres de Provença. Per voluntat seva el seu cos fou traslladat a Ripoll on Oliba li donà sepultura.

 La llegenda de Tallaferro.

Diu la llegenda que el comte Bernat mantenia una lluita junt amb el seus soldats contra les tropes sarraïnes al pla de Sant Martí (prop de Santa Pau). En un moment de la lluita, Bernat va quedar sense espasa, ja que li fou arrabassada per l'enemic. Escapolint-se pel mig de les baralles, va arribar fins a l'ermita de Sant Mart´, que es trobava molt a prop. Entrant a l'esglèsia, s'encomanà al sant per demanar-li ajut. Sant Martí li entregà l'espasa. El comte sortí de nou al camp de batalla i lluità aferrissadament amb aquella espasa celestial, que segons diuen "fins i tot tallava ferro"

Mossén Jacint Verdaguer va cantar la mort del comte en el Canigó :

Lo comte Tallaferro, no fa gayre
 enfilava la vía de Bellcayre;
 volía desposar son fill Guillem
 ab una provençala damisela,
 per sos germans anomenada Adela,
 pe'ls trobadors novells Flor de poncèm.

 Mentres llegía sa epopeya Oliva,
 vestit de dol un missatger arriba,
 son missatge es de penes y dolors:
 -¡Es mort! es mort lo comte Tallaferro!
 la Provença s'endola en son enterro
 y'l cel mateix sembla desferse en plors.

 Volgué passar lo Rose una vesprada,
 de sopte revingué la rierada,
 falleix la terra á son fogós cavall
 que sota l'esperó s'adreça y gira,
 enllá al genet d'una sacsada tira
 y ab ell á cabuçons va riu avall.

Cercant lo poltro, que ab la mort batalla,

braceja agonitzant, lluyta y badalla,

son arnès esfonzantlo cada punt.

Una hora aprés, en la fatal ribera,

d'un sálzer de verdosa cabellera

dormía á l'ombra'l meu senyor difunt!-