El diumenge 10
d’abril es va celebrar a Besalú la primera edició de la cursa d’orientació trofeu
Comte Tallaferro. Hi va haver uns 230 participants, dels quals 25 eren els
orientadors més petits, que van participar al Correxic. La resta es van distribuir
en les cinc categories restants, amb circuits de diferent nivell i un total de
40 fites repartides pel poble. El mapa, a més, era nou, i havia estat
cartografiat expressament per a l’ocasió.
La de Besalú era
la meva primera cursa des que formo part de l’AE Gastant Keks, però com que sóc
l’últim d’arribar, encara tenia permís per oblidar-me de l’organització i vaig
poder centrar-me a participar a la cursa. En la propera, prometo col·laborar i participar
en el muntatge de la competició!
Com en la resta de
proves de la Lliga Nord d’enguany, vaig participar en la categoria C2. Els
traçats eren tipus esprint, tot i que una mica més llargs. Així, doncs, de
seguida que vaig veure el mapa vaig tenir clar que caldria córrer, i força, per
fer una bona cursa: calia pensar ràpid i no hi havia marge d’error perquè
qualsevol petita equivocació podia suposar perdre unes quantes posicions.
I, tot i que era
ben conscient d’això, a la fita número 2 ja m’havia equivocat. Res greu,
qüestió de rectificar i continuar. Les primeres balises estaven força separades
entre elles, de manera que hi havia temps per pensar i córrer algun tram
relativament llarg. Però a la meitat del recorregut, a mesura que ens apropàvem
al centre de la vila, les distàncies s’escurçaven, les fites eren properes les
unes amb les altres i els canvis de direcció pels carrerons eren constants. I,
fins i tot, alguna fita t’obligava a perdre algun segon per contemplar la vista
del pont romànic de Besalú.
I sense temps per
pensar gaire, al cap de 34 minuts ja era altre cop al pavelló. La cursa se
m’havia fet molt curta, però estava content de com ho havia fet. També m’havia
agradat provar un tipus de recorregut diferent dels que havia trobat fins ara a
les altres curses de la Lliga Nord, amb menys desnivell i més velocitat. Mentre
recuperem força gràcies a l’avituallament, comentem la jugada amb els altres
orientadors, alguns de coneguts i altres amb qui parlem per primera vegada per
compartir les experiències.
Tot i que estàvem
impacients per saber els resultats finals, un problema amb el sistema de descàrrega
de l’Sportident va fer que haguéssim d’esperar fins l’endemà. Finalment, vaig
ser cinquè, a només mig minut del podi. Un bon resultat, però també conscient
que sense un parell d’errors absurds del principi hauria tingut el podi a l’abast.
Ho continuarem intentant: un altre dia serà!
Ferran Mayans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada