22 de febrer del 2013

TOT ESPERANT LA NEU A BESALÚ

GASTANT KEKS A BESALÚ

Besalú - St. Ferriol - Puig Cornador (Sagrat Cor)
15.4 km
570 mts de desnivell +



Partint de Besalú una pista ampla a trams asfaltada, condueix tranquilament els primers kms, fins al corriol que puja fermament, salvant la major part dels desnivell de la ruta, per arribar a St. Ferriol.

Una parada per agafar aire i altre vegada amunt, alternant corriols i pistes fins al Puig Cornador, on hi ha l'ermita del Sagrat Cor, a part de les vistes l'ermita no presenta cap alicient arquitectònic.

De tornada, una llarga baixada passant per Ca l'Ametller tancarà la ruta, entrant de nou a Besalú pel fantàstic pont.

Apunts:

Besalú Medieval


Un cop els francs van haver conquerit la Catalunya del Nord-Est als àrabs les van unir al seu regne i a la seva admininstració. Així van dividir les terres conquerides en tres comtats: Barcelona, Girona i Empúries. Dintre d'aquests comtats van establir tres pagus o districtes. Ausona que estava en el comtat de Barcelona, Besalú en el de Girona i Peralada en el d'Empúries. En aquell principi el principal càrrec que hi havia en els territoris era el comte, el qual era escollit pel rei.
Els comtes de Besalú.
  • Guifré el Pilós  870-897
  • Radulf 897-913
  • Miró I 913-927
  • Guifré II 927-957
  • Sunifred 957-965
  • Miró Bonfill II 965-981
  • Oliba Cabreta 981-990
  • Bernat Tallaferro 990-1020
  • Guillem I el Gros 1020-1052
  • Guillem II el Tro 1052-1066
  • Bernat II 1066-1097
  • Bernat III 1097-1111 

Bernat Tallaferro.
Any 990-1020. Fill d'Oliba Cabreta i Ermengarda. Casat amb Toda, filla del comte Ramón Borrell de Barcelona, l'any 1007. Gran lluitador. Exponent de la major esplendor de la casa comtal de Besalú: el Vallespir, la Fenolleda i el Perapertusès en formaven part. Assistí a la incursió catalana a Còrdova l'any 1010. En tornà amb el sobrenom de Tallaferro. Fou molt apreciat pel papa Gregori V. Benet VIII li atorgà la creació del bisbat de Besalú. Mantingué una estreta relació amb l'abat Oliba. Va convertir Besalú en un dels comtats més pròspers del país. Morí l'any 1020 ofegat al riu Ròdan, en terres de Provença. Per voluntat seva el seu cos fou traslladat a Ripoll on Oliba li donà sepultura.
 La llegenda de Tallaferro.

Diu la llegenda que el comte Bernat mantenia una lluita junt amb el seus soldats contra les tropes sarraïnes al pla de Sant Martí (prop de Santa Pau). En un moment de la lluita, Bernat va quedar sense espasa, ja que li fou arrabassada per l'enemic. Escapolint-se pel mig de les baralles, va arribar fins a l'ermita de Sant Mart´, que es trobava molt a prop. Entrant a l'esglèsia, s'encomanà al sant per demanar-li ajut. Sant Martí li entregà l'espasa. El comte sortí de nou al camp de batalla i lluità aferrissadament amb aquella espasa celestial, que segons diuen "fins i tot tallava ferro"

Mossén Jacint Verdaguer va cantar la mort del comte en el Canigó :


Lo comte Tallaferro, no fa gayre
 enfilava la vía de Bellcayre;
 volía desposar son fill Guillem
 ab una provençala damisela,
 per sos germans anomenada Adela,
 pe'ls trobadors novells Flor de poncèm.
 Mentres llegía sa epopeya Oliva,
 vestit de dol un missatger arriba,
 son missatge es de penes y dolors:
 -¡Es mort! es mort lo comte Tallaferro!
 la Provença s'endola en son enterro
 y'l cel mateix sembla desferse en plors.
 Volgué passar lo Rose una vesprada,
 de sopte revingué la rierada,
 falleix la terra á son fogós cavall
 que sota l'esperó s'adreça y gira,
 enllá al genet d'una sacsada tira
 y ab ell á cabuçons va riu avall.
Cercant lo poltro, que ab la mort batalla,
braceja agonitzant, lluyta y badalla,
son arnès esfonzantlo cada punt.
Una hora aprés, en la fatal ribera,
d'un sálzer de verdosa cabellera
dormía á l'ombra'l meu senyor difunt!-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada