Estrenem web!!!
A partir d'ara trobareu tota la informació relacionada amb el club a http://gastantkeks.cat/
17 de març del 2017
NOVA WEB
Estrenem web!!!
A partir d'ara trobareu tota la informació relacionada amb el club a http://gastantkeks.cat/
17 d’octubre del 2016
Fira d'entitats. Fires de St. Lluc, Fites pel centre
Molt bé FAMILIA orientadora...aquí teniu les resultats de l'activitat d'ahir..
Resultats TOTALS
i algunes fotos
Sabem que us ho vau passar tan bé com nosaltres.. gràcies a tots!!
si en voleu més...estigueu atents!! que anem preparant més cosetes!!
8 d’octubre del 2016
ROGAINE DE PARDINES (Neis Vilanova)
Crònica? Uf quin privilegi! Això vol dir que he pogut fer la
meva... jiji
Reconec que la setmana abans vaig estar refredadíssima,
sembla estrany tant immune que estic
dels virus dels nens i el dimarts em passo la nit al costat de la meva
filla que no para de tussir i pam: refredat de campionat al canto jejeje
Per sot el divendres sembla que la cosa ja afluixa i sense
pensar-m’ho gaire m’animo; va qui si més no anirem a caçar bolets!. Miro
horaris i info de la web... com trobem a faltar l’Eli... ella ja ho tindria tot
mirat i remirat. El vespre no preparo res, sé que m’aixecaré pels nervis prou
d’hora per poder fer-ho tot.
I efectivament em desperto a quarts de set (hem quedat a les vuit) em vesteixo, preparo
la maleta i al final el càmel (farmaciola, brúixola, pinça, paravent, “manguitos”
i gorra) Em faig dos “flautes” de bimbo, una amb nocilla i l’altra amb
formatge. M’agafo un plàtan.
Són les 8 i en Grauete comença a moure’s, surto de casa per
no desvetllar-lo més “aiam” si en xekut té la sort d’allargar la matinada.
L’inquietud em fa tirar cap a ca l’Àstrid i que ja surt del
garatge... arribem a la Cresta i oh sorpresa NO HI HA NINGÚ, de seguida
arriba l’Ester i més tard l’altra component del grup, la Núria. Arriben
els altres i quasi sense baixar del cotxe: marxem. Pel camí insisteixo, varies
vegades en que vull parar a fer el cafè i finalment ho aconseguim...
A l’arribar allà anem a arreglar papers i al tornar al cotxe
ens vestim... veig molta gent, els mallorquins, aquell noi que feia tant temps
que no veia (almenys des que vam començar amb l’orientació). L’organització
sembla impecable!
Merda ens han precintat el meu mòbil i no podrem fer fotos... i jo que volia
entretenir l’Eli...
Les instruccions de megafonia son clares, tenim previsió de
bon temps, no esta massa moll perquè fa dies que no plou, però alerta a les
zones més altes hi haurà boira a partir del migdia.
Ah!... i una cosa que em queda clara; la fita 93 és de
difícil accés! Em queda clar que intentaré evitar-la de totes totes!
Ens podem mirar el mapa i ostres el poble és molt petit i
esta en un cantó del mapa!!! El que primer faig és mirar on és la 93 i crec que
sense voler només veig la possibilitat de voltar-la. Ostres fent aquesta volta podem fer una altra
90! Perfecte ja tenim un objectiu, planifiquem bé la pujada si arribem a dalt abans de 4 hores ja podem
estar contentes, anirem sobre rellotge. Quina gosadia posar temps, no sabem ni
com estem ni com ens trobarem corrent juntes... la tornada també la veiem
clara, si anem justes de temps tornarem pel camí de dalt i si anem amb temps
(que no tinc ni idea) tornarem per baix, que tot i que hi ha molt més desnivell
podrem pescar dues fites més.
PRIMERA FITA (47) És hora de sortir i no hem parlat per on
marxarem, sembla que hi ha carretera fins a la fita que volem anar, haurem de
travessar un verd però ens arriscarem! Un autèntic error si tenim en compte que
estem fent una rogaine, però és evident que
fa molts dies que no en fem... Si
de la plaça hi ha quatre carrers de sortida tothom surt per dos, nosaltres som
les úniques que sortim pel que hem vingut, no ens arronsem i pit i
collons! Mala elecció perquè el camp
final és una autèntica paret vertical i impenetrable... refem el recorregut per atacar la fita i
continuem, sort que estem fresques i és baixada.
Ara resulta que hem de travessar un pont (pont? Per mi són
tant sols les voltes d’una estructura! Impossible jo no passo si no m’agafo a
l’esquena d’algú. Quin vertigen. Fet.. i ja som a la fita...
(86) Va vinga cap a la segona, perquè és un 8 perquè sinó no sé com se’ns ha acudit, sembla que serà
difícil, esta al mig d’una vessant plena
de vegetació i pedres... no se pas! Ah bé per aquí hi ha algú més, són un
parell d’equips ( va que no devem estar
tant lluny ) fitxada!
(70) La següent sembla fàcil, si hem fet aquesta tant bé,
ostres que dur... no parem de pujar per un bosc ple de molsa i arbres
espessos... hem d’arribar a la carretera i no arriba mai!!! Finalment,
boletaires esmorzant, quina sort! Com s’ho munten... els passem, i agafem el caminot
i cap a la fita, ha d’estar darrera una cabanya... sembla que l’Àstrid i la Núria
l’olorin.
(51) La següent la trobem ràpidament, i casi que hi hem
acabat anant a rumb
(49) pel camí, si no et distreus xerrant, no té pèrdua! ;-)
(50) és la primera en què trobem vestià, segons la Núria si son vaques hem de passar
per darrera, si son cavalls per davant (m’ho apunto ;)
(88) ara en principi hem de fer la que ha de ser la més
dura, no té mes, hem d’anar amunt! L’Àstrid em dona un caramelet per anar fent,
però l’entreteniment dura poca estona. Per sort a mig camí trobem un bon grapat
de bolets, tots allà mateix, ràpidament
l’Àstrid treu la bossa on porta els plàtans, wuau! Estan a tanta alçada que els
bolets estan perfectes, ni un de corcat, quina il·lusió!!! Arriba un moment en
què m’oblido que estem buscant fites...
(54) ostres aquesta no sembla que hagi de ser tant dura, pot
ser per això sens fa pesadíssima (no
veig cap bolet per aquí)
(73) anant cap aquesta decidim que necessitem fer un mos,
aviat serà hora de dinar... merda tant a
poc a poc que anem i la fita ens ha quedat 20 metres per sota, weno almenys no
hem hagut de marranejar...
(94) és hora de fer el mos... no gaire llarg perquè ens
espera la nostra gran fita (l’única 90 que farem) al arribar dalt ens adonem
que hi ha molta gent, no tots son de la competició, hi ha colles de
caminadors... la busquem per darrera i sota la creu... Ostres a l’altre vessant
de la muntanya hi ha una boira espessíssima sort que només hi hem d’entrar uns
deu metres... uf espero que no vagi a més! Hem arribat dalt amb 3h (ostres que
bé)
(66) baixem que ja veiem la següent, intentem donar una
miqueta de volta per no fer tant desnivell i al final no la clavem però ens
ressituem de seguida...
(53-74) les dues següents se’ns fan molt fàcil
(63) per anar a aquesta ja marxem insegures (llàstima perquè
ho fem prou bé) i quan arriba l’hora
d’atacar: uf no ho acabem d’entendre... i
quedem una miqueta per sota, sort d’una pedra terme que ens ressitua!
(64) reculem per on hem anat i amb decisió arribem a la fita
(perfecte)
(85) sembla que anem bé de temps per tant decidim anar a fer
una 80, baixem pel mig del bosc i es fa etern... crec que enllaçar aquesta serà
difícil... i pel “colmo” no l’ataco gens bé, ara veig que em complico la vida,
deu ser que estic cansada? Sort que ens queda l’incombustible Núria!
(43-52-34) ja estem de tornada i em fan molt males les
cames... ui demà, les passaré canutes.
Menys mal que arribem amb temps perquè ens queda remuntar
una pujada que no m’imaginava tant i tant heavy! Però estem contentes! Ens ho hem passat bé,
no ens hem fet mal i hem fet tot el que ens havia planejat i una 80 més! Som
unes craks. No tenim ni idea de quants punts farem però si superem la porra
d’en xeku ja serà un triomf... que en serien dos perquè portem la motxilla
carregada de bolets, la veritat que n’hem anat recollint fins i tot a la
tornada! La gent flipa amb la càmel de la Núria va folrada de bolets.
I pel final queda el “subidón”, la pregunta del milió: heu
anat al Taga? No hi ara... nosaltres no estem tant “sumbades” per fer aquestes
matades... però sí que hem fet una noranta, la 94.
-
Ostres, doncs sí, la 94 era al Taga! Ah ara ho
entenem tot: hi havia força gent en aquell cim, carai hem fet el mític Taga i
sense ni adonar-nos-en, ke wai!!!
Ara no us confesso com m’he trobat aquests tres dies
després, només dir-vos que per anar a la
terrassa de casa, la porta fa un marc, també per sota on s’ha d’aixecar el peu
per passar. Doncs, la veritat jo no l’havia notat mai...
Per cert.. hi havia molts keks corrent per pardines a l'enllaç podeu veure les fotos !!
Per cert.. hi havia molts keks corrent per pardines a l'enllaç podeu veure les fotos !!
4 de setembre del 2016
Campionat d'Europa de Rogaine 2016 a la serra d'Aralar
A més dels Keks Inkiets (aquí podeu llegir la crònica d'en Xeku Vila), l'altre equip amb representació dels Gastant Keks que va participar a l'ERC d'Aralar 2016 vam ser el Mala Petja (Ferran Mayans i Pau Bosch), un nom d'equip que no hauria pogut estar més ben triat: el lapiaz característic de la serra d'Aralar va ser una de les grans dificultats de la competició, ja que dificultava la cursa i alentia el pas.
El mapa i l'estratègia: El mapa era immens, de 88x56 centímetres. Només de tenir-lo entre les mans ja no sabíem ni per on començar. Al nostre voltant, tot d'equips amb agulles de tots colors, fils per traçar la ruta i les idees més clares que nosaltres, que no sabíem com ompliríem tres hores per pensar el recorregut. Al final, planegem una part petita de la ruta i ja decidirem sobre la marxa. Un error, però era la primera rogaine de més de sis hores que fèiem: amb experiència ja ho millorarem.
La nit i la boira: La nostra idea era portar un ritme prou tranquil per no necessitar descansar gaire i poder orientar de nit, però quan es va fer fosc i la boira va baixar vam constatar que ens seria impossible trobar cap fita... O sigui que vam decidir tornar cap a la tenda i tornar-nos-hi a posar l'endemà. Dies més tard vam descobrir que els guanyadors van fer durant la nit tants punts com nosaltres en 24 hores... I això que pensàvem que en aquelles condicions era impossible trobar res!
Les fites amb més puntuació: Un altre dels grans errors. Com que no hi va haver manera de trobar la fita 96 després d'una hora de passar-hi a prop, ben al principi vam decidir abandonar la recerca de les fites més valuoses; i segurament n'hi havia de més senzilles o d'altres que no ens haurien costat de trobar. Vam trobar més fites que uns quants equips que van quedar per davant nostre en la classificació, però moltes eren de puntuació baixa.
L'experiència: Immillorable. Un terreny complicat però atractiu, amb paisatges diferents al nord i el sud del mapa, una organització excel·lent, bon ambient i companyonia amb rogainers d'arreu d'Europa i amb ganes de participar en la següent edició, l'any que ve a la Toscana. És complicat, però mai se sap...!
El mapa i l'estratègia: El mapa era immens, de 88x56 centímetres. Només de tenir-lo entre les mans ja no sabíem ni per on començar. Al nostre voltant, tot d'equips amb agulles de tots colors, fils per traçar la ruta i les idees més clares que nosaltres, que no sabíem com ompliríem tres hores per pensar el recorregut. Al final, planegem una part petita de la ruta i ja decidirem sobre la marxa. Un error, però era la primera rogaine de més de sis hores que fèiem: amb experiència ja ho millorarem.La nit i la boira: La nostra idea era portar un ritme prou tranquil per no necessitar descansar gaire i poder orientar de nit, però quan es va fer fosc i la boira va baixar vam constatar que ens seria impossible trobar cap fita... O sigui que vam decidir tornar cap a la tenda i tornar-nos-hi a posar l'endemà. Dies més tard vam descobrir que els guanyadors van fer durant la nit tants punts com nosaltres en 24 hores... I això que pensàvem que en aquelles condicions era impossible trobar res!
Les fites amb més puntuació: Un altre dels grans errors. Com que no hi va haver manera de trobar la fita 96 després d'una hora de passar-hi a prop, ben al principi vam decidir abandonar la recerca de les fites més valuoses; i segurament n'hi havia de més senzilles o d'altres que no ens haurien costat de trobar. Vam trobar més fites que uns quants equips que van quedar per davant nostre en la classificació, però moltes eren de puntuació baixa.
L'experiència: Immillorable. Un terreny complicat però atractiu, amb paisatges diferents al nord i el sud del mapa, una organització excel·lent, bon ambient i companyonia amb rogainers d'arreu d'Europa i amb ganes de participar en la següent edició, l'any que ve a la Toscana. És complicat, però mai se sap...!
27 d’agost del 2016
CAMPIONAT D'EUROPA DE ROGAINE 2017.
Resum de la
Rogaine d’Aralar en unes quantes paraules Claus:
Keks Inkiets a la categoria Mixte Open.
El nostre equip, equilibrat, tots amb un nivell físic
similar, encara que per ordre de resistència seria una cosa així:
Carles: l’Indomable i l’autèntic Inkiet
Núria: l’Irreductible, sense defallir en cap instant
Xeku: l’Insaciable, bàsicament per la necessitat de beure (aigua ;) continuament
Calia tenir en
compte molts factors per escollir la
millor estratègia, desnivell, calor,
lapiaz, hores de llum, distàncies....i alguns d’inesperats, que van fer encara
més exigent la part tècnica.
El terreny de la
serra d’Aralar, és molt especial, combina zones obertes amb zones de fagedes
espectaculars, però a totes les zones és sempre present el Lapiaz o Rascler (paviment de roca
calcària) de molt difícil avançar, i que forma numeroses depressions, coves,
avencs...
La Fita 95, encara la busquem, però vam
trobar a la primera la Fita 122, ambdues
molt tècniques, com la major part de
la cursa
Després del meu “pajarot” pels vols de les 8 hores,
només vam tenir temps de fer 3 o 4
fites, abans no aparegués La Boira.
De nit i amb
boira, ens vam dirigir al Hash House,
una bona aturada d’uns 6 hores ens va permetre afrontar la part final de la
cursa amb forces renovades, disfrutant
tot enllaçant una desena de fites en les últimes 5 hores. Al final satisfets de la
cursa i personalment molt agraït a l’organització per la magnífica tasca, i
com no, als companys per ajudar-me
en aquest petit repte.
17ens / 1620 punts amb regust a mel, i moooolt addictius, ja tinc ganes de fer la properaaaaa!!
Salut i fites!
Per cert, a la
pàgina web de l’organització, podeu trobar si us interessa, totes les
classificacions, els tracks de tots els equips i un munt de fotografies i vídeos.
Crònica de: Xeku Vila
16 d’abril del 2016
LA CRÒNICA DE LA TALLAFERRO. Ferran Mayans
El diumenge 10
d’abril es va celebrar a Besalú la primera edició de la cursa d’orientació trofeu
Comte Tallaferro. Hi va haver uns 230 participants, dels quals 25 eren els
orientadors més petits, que van participar al Correxic. La resta es van distribuir
en les cinc categories restants, amb circuits de diferent nivell i un total de
40 fites repartides pel poble. El mapa, a més, era nou, i havia estat
cartografiat expressament per a l’ocasió.
La de Besalú era
la meva primera cursa des que formo part de l’AE Gastant Keks, però com que sóc
l’últim d’arribar, encara tenia permís per oblidar-me de l’organització i vaig
poder centrar-me a participar a la cursa. En la propera, prometo col·laborar i participar
en el muntatge de la competició!
Com en la resta de
proves de la Lliga Nord d’enguany, vaig participar en la categoria C2. Els
traçats eren tipus esprint, tot i que una mica més llargs. Així, doncs, de
seguida que vaig veure el mapa vaig tenir clar que caldria córrer, i força, per
fer una bona cursa: calia pensar ràpid i no hi havia marge d’error perquè
qualsevol petita equivocació podia suposar perdre unes quantes posicions.
I, tot i que era
ben conscient d’això, a la fita número 2 ja m’havia equivocat. Res greu,
qüestió de rectificar i continuar. Les primeres balises estaven força separades
entre elles, de manera que hi havia temps per pensar i córrer algun tram
relativament llarg. Però a la meitat del recorregut, a mesura que ens apropàvem
al centre de la vila, les distàncies s’escurçaven, les fites eren properes les
unes amb les altres i els canvis de direcció pels carrerons eren constants. I,
fins i tot, alguna fita t’obligava a perdre algun segon per contemplar la vista
del pont romànic de Besalú.
I sense temps per
pensar gaire, al cap de 34 minuts ja era altre cop al pavelló. La cursa se
m’havia fet molt curta, però estava content de com ho havia fet. També m’havia
agradat provar un tipus de recorregut diferent dels que havia trobat fins ara a
les altres curses de la Lliga Nord, amb menys desnivell i més velocitat. Mentre
recuperem força gràcies a l’avituallament, comentem la jugada amb els altres
orientadors, alguns de coneguts i altres amb qui parlem per primera vegada per
compartir les experiències.
Tot i que estàvem
impacients per saber els resultats finals, un problema amb el sistema de descàrrega
de l’Sportident va fer que haguéssim d’esperar fins l’endemà. Finalment, vaig
ser cinquè, a només mig minut del podi. Un bon resultat, però també conscient
que sense un parell d’errors absurds del principi hauria tingut el podi a l’abast.
Ho continuarem intentant: un altre dia serà!
Ferran Mayans
11 d’abril del 2016
RESULTATS TROFEU COMTE TALLAFERRO
Un agraïment especial per la paciència i comprensió per la fallada dels sistema de cronometratge, un cop resolt ja disposem dels resultats del Trofeu Comte Tallaferro
RESULTATS COMTE TALLAFERRO
Moltes gràcies a tots els particpants, desitgem que passessiu una bona matinal i que us hagin quedat ganes de tornar a la garrotxa a fer oritentació!
A nosaltres tenim un munt de ganes de tornar a organitzar una gran festa com la d'ahir!
28 de març del 2016
20 de març del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)