Resum de la
Rogaine d’Aralar en unes quantes paraules Claus:
Keks Inkiets a la categoria Mixte Open.
El nostre equip, equilibrat, tots amb un nivell físic
similar, encara que per ordre de resistència seria una cosa així:
Carles: l’Indomable i l’autèntic Inkiet
Núria: l’Irreductible, sense defallir en cap instant
Xeku: l’Insaciable, bàsicament per la necessitat de beure (aigua ;) continuament
Calia tenir en
compte molts factors per escollir la
millor estratègia, desnivell, calor,
lapiaz, hores de llum, distàncies....i alguns d’inesperats, que van fer encara
més exigent la part tècnica.
El terreny de la
serra d’Aralar, és molt especial, combina zones obertes amb zones de fagedes
espectaculars, però a totes les zones és sempre present el Lapiaz o Rascler (paviment de roca
calcària) de molt difícil avançar, i que forma numeroses depressions, coves,
avencs...
La Fita 95, encara la busquem, però vam
trobar a la primera la Fita 122, ambdues
molt tècniques, com la major part de
la cursa
Després del meu “pajarot” pels vols de les 8 hores,
només vam tenir temps de fer 3 o 4
fites, abans no aparegués La Boira.
De nit i amb
boira, ens vam dirigir al Hash House,
una bona aturada d’uns 6 hores ens va permetre afrontar la part final de la
cursa amb forces renovades, disfrutant
tot enllaçant una desena de fites en les últimes 5 hores. Al final satisfets de la
cursa i personalment molt agraït a l’organització per la magnífica tasca, i
com no, als companys per ajudar-me
en aquest petit repte.
17ens / 1620 punts amb regust a mel, i moooolt addictius, ja tinc ganes de fer la properaaaaa!!
Salut i fites!
Per cert, a la
pàgina web de l’organització, podeu trobar si us interessa, totes les
classificacions, els tracks de tots els equips i un munt de fotografies i vídeos.
Crònica de: Xeku Vila
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada