Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris St. Aniol de Finestres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris St. Aniol de Finestres. Mostrar tots els missatges

4 d’abril del 2013

GASTANT KEKS AL "FINESTERRE" GARROTXÍ

Gastant Keks per la part més meridional de la Garrotxa, a St. Esteve de Llémena dins del municipi de St. Aniol de Finestres.

La Barroca - Sta Lena - St. Roc - La Barroca 


11.7 kms
480 mts desnivell +

Àlbum complet aquí

i un parell de cançons venen el cap corrent per aquesta zona:
Obrint Pas – Del Sud
Le Sud - Mathieu Cheddid i Zebda



Sortida des de la Barroca, la pista puja tranquilament durant el primers kms anant direcció a Sta. Lena, tant en el primer, com en el segon i tercer corriol que surten de la pista me n'estic d'agafar-los i anar a descubrir camins, però més endavant la temptació és massa gran. Seguint un d'aquest corriols, i fent eleccions gairebé aleatòries  en les bifurcacions es passa una bona estona corrent enmig d'una vegetació espessa i humida.
La Barroca

Corriol cap a Sta. Lena

Més endavant, el corriol torna a empalmar amb la pista, ara ja sense deixar-la per arribar a Sta. Lena, bonica ermita i amb bones vistes, aquesta vegada sembla que les vistes anuncien pluja.
Sta. Lena

Baixant de l'ermita, un petit entretenimnent, uns xargalls, la vena orientadora surt, per disfrutar anant amunt i avall, a esquerra i a dreta dels xargalls simulant buscar fites.
Xargalls! Orientem?

Atravessada la zona de xargalls i arbustos, s'arriba a la pista que dur a cal Llepart, seguint-la de baixada uns centenars de metres, fins al corriol que seguint la cinglera porta fins a St. Roc.
Cinglera de St. Roc

St. Roc

Al fons, la catedral de Girona! Des de St. Roc

La tornada amb una llarga però suau baixada, i força empedrada, permet disfrutar i millorar la tècnica, corrent concentrat, saltant de llosa en llosa s'arriba de nou a la falda de Sta. Lena, aquí la pista ja no és tant empedrada, però encara fa baixada, per tant es pot augmentar el ritme per acabar la ruta de nou a la Barroca.


Apunts:

Finesterre: El fi de la terra. A St. Roc sembla ben bé que arribis al final, quan mirant al voltant no veus res més que cinglera. en un dia de boira ha de ser espectacular tenir tot un mar blanc als teus peus.

Xargalls: Un xaragall, escorranc o aragall és una incisió erosiva que produeix l'aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat, deixant la zona desproveïda de vegetació, exposant el fons pedregós. Un xaragall és un canal de drenatge temporal de ribes rostes, amb una amplària i una fondària que oscil·la entre 1 i 10 m. Normalment és una zona àrida i seca, colonitzada per poques espècies vegetals.


St. Roc de la Barroca: És una petita ermita, a la punta de la cinglera del mateix nom, molt rústica, no té campanar ni cap altra obertura que la porta d'entrada

La Barroca: Petit poblat del municipi de St. Aniol de Finestres, en l'últim cens encara hi habitaven 13 persones, que juntament amb els 275 de St. Esteve de Llémena i els 58 de St. Aniol comformen la totalitat dels habitants del municipi




31 de gener del 2013

STA MARIA FINESTRES

Gastant Keks a la Serra de Finestres

St. Aniol de Finestres - Bauma dels Trabucaires - St. Joan de les Medes - Puigsallança - Sta Maria de Finestres - Castell de Finestres

16 km
1040 mts de desnivell +
Àlbum Complet aquí






Aquest cop he gastat keks fent ruta cap a la zona sud de la Garrotxa, al principi amb ganes d'aprofitar el bon temps corrent per les zones assoleiades, i al cap d'un parell de kms, tot i anar amb pantalons curts i samarreta ja buscava les ombres!

Una pujada suau per la pista acosta fins a la bauma dels trabucaires, amb la gorga completament assecada.

Bauma dels Trabucaires

Aquí si que fa pujada! intensa, fent ziga-zagues, remuntant la riera  fins a arribar al pla que hi ha abans de les Medes, una visita ràpida a St.Joan de les Medes i la imponent alzina del costat, i tornar a recular un troç per després anar cap al pla de la Trona. Atravessats els plans, un camí genial atravessant una preciosa fageda, condueix, sempre caraamunt, fins al coll del Grau, el que es podria dir inici de la Serra de Finestres.

St. Joan de les Medes
Alzina de St. Joan de les Medes
Seguint la carena, el camí puja i baixa suaument, fins al Puigsallança, des d'aquí ja es veu el turó del Castell de Finestres, baixada entretinguda fins al forat de l'ovella i cap a Sta. Maria de Finestres.

Un cul de sac porta fins al castell i ara tot baixada fins a St. Aniol, el camí de baixada és ideal per fer el "senglar", és prou tècnic per ser divertit, prou llarg per disfrutar molta estona, i prou cobert de vegetació per tenir la sensació d'obrir pas entre branques!

Pas Forat de l'ovella

Sta. Maria de Finestres des del Turó del Castell















Un cul de sac porta fins al castell i ara tot baixada fins a St. Aniol, el camí de baixada és ideal per fer el "senglar", és prou tècnic per ser divertit, prou llarg per disfrutar molta estona, i prou cobert de vegetació per tenir la sensació d'obrir pas entre branques!


Vistes de Sta. Pau i els pirineus des del turó del Castell
Apunts:

Sta. Maria de Finestres
La primera notícia que es té de l'esglèsia és a l'acta de consagració, del 947. És vinculada al castell de Finestres. El castell pertenyia a la Baronia de Sta. Pau

A la pista que va a Mieres, hi ha les restes de la talai ibèrica del poblat de palomeres i al costa l'escultura "La Dama de la Garrotxa" de l'escultor Piculives.

Poblat ibèric.
Situa a la serra de finestres a 760 metres sobre el nivell del mar, el poblat ibèric de Palomeres respon als assentaments anomenats de "barrera", típics del mon ibèric, per la seva finalitat defensiva. És un indret defensat naturalment per cingleres que es troben al nord i est del poblat  que en els seu temps en dificultaven l'accés. L'arquòleg Fancesc Riuró el va descubrir el 1965.

Dama de la Garrotxa
Piculives
És el nom artístic de Josep Basch i Puy (Arbúcies, 1937 - Girona 1998).
Els seus inicis com a picapedrer al van portar a desenvolupar una carrera artística molt lligada a la pedra i als elements de la natura, a la qual es va sentir fortament lligat. Amb una formació totalment autodidacta, Piculives treballà el dibuix, la pintura i l'escultura.
 
La seva obra es caracteritza per les formes arrodonides, els volums suaus i les línies sinuoses, i els seus temes tenen una forta càrrega simbòlica lligada sovint a la terra i la dona com a símbols de fertilitat i de renovavió constant del cilce natural
 
L'artista sempre va viure en contacte amb la natura i les primeres matèries, tots ells elements que va utilitzar en la pròpia construcció dels instruments i equipaments a ll'hora de realitzar l'obra d'art