ORIENTANYERROS ...Fi de festa!

Ha sigut una gran festa, almenys nosaltres així ho hem viscut... esperem que n'hagiu gaudit tant com nosaltres.... en breu penjarem les fotos per recordar els millors moments.

Mentrestant podeu fer una ullada als resultats aquí

ORIENTANYERROS... Motors en marxa

Iep!

A la Garrotxa ja comencem a tenir encarrilada l'organització de l'Orientanyerros 2016!

Hem treballat de valent per tenir unes quantes novetats.... 

Ja heu sentit la magnífica falca que han fet els alumnes de l'escola st. Cristòfol a Ràdio les Planes?  

Trobareu la informació a les pestanyes superiors d'aquest blog

i això no és tot.... aquest any hem AMPLIAT EL MAPA! menys urbà, més bosc, més tècnic i perquè no diro...més desnivell!

però és que encara hi ha més coses...

Hem creat una aplicació Acollonant per a les inscripcions l'IKEKS... al moment de l'inscripció CADASCÚ TRIA L'HORA DE SORTIDA!! ja no hi ha excuses per quedar-se a casa, com més aviat t'apuntis entre més hores de sortida podràs escollir

I tot a pel mateixos preus que fa tres anys!!

Hei... ningú ho posa tan fàcil...us hi esperem!

CARTELL ORIENTANYERROS 2016

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE ROGAINE '15. SERRA DE PICANCEL

Gastant Keks al campionat de Catalunya de Rogaine.

Dissabte vam tornar a participar a una Rogaine amb en Monti, més de mig any després de l'última, i per "Tutatis" que va valer la pena! 

La veritat és que des del moment en què l'organització va publicar la descripció de les fites i les últimes informacions, ja ens vam posar a dins la cursa...i "guasaps" amunt i avall vam arribar al dia de la cursa. La llista d'adjectius que em venen el cap per explicar la cursa és llarguiiiiissima...

A veure si amb els que detallo a continuació es pot copsar el que vam viure...

Sortint de casa a les 6:00h, MOTIVATS: Aquest és gairebé un adjectiu que ja el portem a dins, tan a en Monti com a mi no ens fan falta gaire excuses per motivar-nos, però si des de l'organització a més afegexien llenya al foc, lluant el paissatge i advertint de la duresa...doncs ja ens acaben de posar "on fire"

De camí a la cursa, PLANIFICADORS: Durant el camí ens vam posar al dia, de la vida i també del que haviem pensat per separat de la Rogaine, al final ho vam resumir en un parell d'objectius...

1.- No lesionar-nos per no haver d'esperar mig any a tornar a còrrer

2.- Gaudir del paisatge però sense abandonar l'esperit competitiu

A la línia de Sortida, 8:50h, FRENÈTICS: Anàvem amb temps, però havia sopat poc i no havia menjat res per esmorzar, i no era gens recomanable començar amb la gasolina al mínim, així que a mig camí ens vam aturar a fer un entrepà, i entre una cosa i l'altra ens vam endarrerir, quan vam aparcar el cotxe faltaven 15' per la sortida!!! Massa just, preparar calçat, roba, sportident... merda les claus...aiiiix ara no trobo el retolador...i la bruixola on l'he deixat...buff correm..que encara hem de passar per la recepció de corredors i el parc tancat... estem espitosos... no és la millor situació...comprovació del material... tot ok.. cap a dins... ens donen el mapa...només queden 6 minuts....aaaaahhh...va ullada ràpida... on són les 90? i les crestes, i els pics? com enllacem les fites?...va!!! descartem la part nord-oest.. 2 minuts només i sortim...oooohh...va doncs...decidit...anem a la 91...(el punt més alt, sort que no voliem fer excessiu desnivell) ... i ho podriem empalmar per la cresta amb diverses fites fins a la 80... i després..proposem vàries alternatives...segons temps i forces.. però haurem d'improvitzar...SORTIIIIIIM!

9:00h Inici de la cursa, ENDOLLATS: La primera hora la passem pujant i pujant, estem endollats, el fet de sortir dels últims i anar clavant els atacs a les fites ens permet anar caçant corredors que tenim davant, i ens fa pujar la moral, a dalt les vistes són espectaculars!! continuem amb més fites, i més vistes genials, a la cresta de la 91 a la 81 ens divertim molt, i just a mitja cursa som a la fita 80, més vistes genials!!


12:00h En plena cursa IMPRESSIONATS: Fins ara hem gaudit molt de la Serra de Picancel, hem passat per el Pic de Salga Aguda - el coll de la Portelleta - Serrat dels Teixons - Collet de la llebre - Les Tallades -  Coll del Gavatx i la Mare de Déu de la Quar.


13:15h Part final de la cursa. EXHAUSTOS: A partir de mitja cursa anem planificant les fites en petits grups de 2 o 3 segons les forces i el temps, encara ens queda un plat fort, la 92, St. Isidre de la Quari quin regal! novament sumant 9 punts acompanyats de vistes impressionants...carreguem avituallament, queden 2 hores, per sort, bona part serà de baixada... l'última hora la passem pescant fites de 3 i 4 punts, intentant equilibrar el ritme entre les forces i el temps que queda, apurats, arribem al peu de l'última pujada que ens durà a meta, queden poc més de 10 minuts, arribarem exhaustos i sense penalitzar.

14:00h En arribar a meta, SILENCIOSOS: Cansats, només pensem en avituallar-nos, la cua per descarregar és llarga, i en sortim per anar-hi més tard...patates, fruits secs.. i veure a dojo..tot amb silenci...no puc dir res...



16:00h De Tornada a casa, ANALISTES: Refets, gràcies a la Fideuà i a la cerveseta la tornada ens la passem anailitzat el que hem fet.. mirant d'esbrinar les millors alternatives... amb el convenciment que ..si tenim molt per millorar.. però hem fregat el límit de les nostres possibilitats, tant tècniques com físiques

18:00h Un cop a casa, EUFÒRICS: S'acaba la jornada..ha estat brutal, hores després encara vaig recordant els paisatges, les fites, els companys...


Avui, IMPACIENTS: Impacients per la tornar-ho a viure tot plegat ben aviat, impacients per veure les fotos i els resultats, impacients per comprovar si hem millorat a la propera rogaine...impacients per...

Salut i fites
Xeku.

EL RAID DE SAU ... O LA PUTA BESTIESA MÉS GRAN ....

RAID DE SAU... Eli Demonjó

El cap de setmana del 7 i 8 de novembre es va disputar Raid Sau Extrem, tancant el calendari de Raids de la Copa Catalana de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

Després de setmanes de neguit i preparació ens plantem a Vilanova de Sau, però aquest cop deixo la meva companya de raids per unir-me a l'equip rival, el Mala Petja. 

A les 8 del matí, puntuals, tots els equips estem sota l'arc de sortida per afrontar la primera secció de treking urbà; aquesta secció és ràpida i aviat tots els equips prenen posició. La segona secció és en kayak pel pantà de Sau, efectivament no hi pot faltar una balisa al famós campanar... Aquí guanyem avantatge i aconseguim posar-nos líders gràcies a la sort del principiant en les bitlles catalanes, evitant així la penalització de 3 km més al kayak; i quan semblava que la sort ens anava de cara, comencem la secció de btt i una averia ens deixa més de tres hores fora de cursa, afortunadament, quan ja ens vèiem plegant veles, un company de l'organització ens salva el raid. 

Ràpidament decidim retallar la secció de btt deixant els 30 punts pel camí i pugem directe a Rupit on comença la secció de treking de 10 km. Aquestes hores la calor i la multitud de turistes fan presència... Una glopada de coca-cola, un entrepà i nari que queda molt raid per davant. Disfrutem de paisatges emblemàtics com les vistes des de l'església de Santa Magdalena, el Salt del Sallent, miradors de la zona dels Bassis, Collsacabra, etc. 

Aviat acabem la secció i tornem a pujar a la bici per dirigir-nos a Tavartet, la foscor comença a destacar però ens deixa unes imatges de postal amb una posta de sol espectacular!!

Amb els ànims a dalt de tot ens posem els keks, el frontal i afrontem l'últim treking del dia de 11 km aparentment ràpids (o això ens pensàvem)... Tres balises que ens porten a embarrancades bastant grans i liades de camins. Orientar de nit és complicat, tardem més de tres hores en completar aquesta secció i tenim la sensació que no ho hem fet prou bé; amb la foscor tot es fa més feixuc i llarg (la mare que em va... Què collons hi faig aquestes hores aquí? Qui coi m'ha manat venir-les a passar putes?), sort en tinc de portar un company amb molta paciència per aguantar els meus renecs. Acabem la secció esgotats mentalment (almenys jo) però per sort només ens queden 14 km de btt de baixada i acabem la primera etapa. Per sorpresa nostre arribem primers al càmping i ens adonem que l'elecció de ruta ha estat bona.

Un bon plat de macarrons, preparem l'estratègia i el material de la segona etapa i a dormir una estona que encara queda força raid pel davant.

Diumenge a les 7:30 es dóna el tret de sortida de la segona etapa, aquest cop però, comencem amb una sortida en massa de tots els equips en kayak, enmig d'un mar de boira densa que no et permet veure més de 5 metres endavant... On coi és el campanar? Ens l'hem passat de llarg? Dubtes i més dubtes... 

Aquí comença l'estratègia del raid ja que és totalment inviable acabar totes les seccions que ens queden per davant; decidim deixar part del kayak i l'escalada. Seguim amb 9 km de btt, 5 de treking i 23 més de btt saltant-nos també la rogaine final. 

Arribem a les 2 del migdia a Vilanova de Sau, cuits, destrossats, esgarrinxats, però amb una rialla d'orella a orella i es que podem dir amb el cap ben alt que L'HEM FETA MOLT  GROSSA! 

Com li dic al presi: una puta gran bogeria que segur que repetirem!

MALA PETJA-GASTANT KEKS

Eli Demonjó

CAP DE CREUS’15

Crònica Orientació Cap de Creus’15 – 7/11/2015. - Helena

Va fer un dia de sol i calor.

Arribant tres quarts d’hora abans al Port de la Selva, no ens va pas  sobrar  temps...Ben protegits de cames a la part tibial tal com ens van aconsellar, al final, hauríem necessitat proteccions fins el coll... J

Revisats els xips, ens concentrem a la zona de sortida amb molta gent, sort que la zona era gran! Durant tota la cursa, vàrem trobar gent que sortien per aquí i per allà.

Quan ens van deixar obrir els mapes, vam plantejar vàries estratègies per aconseguir fer el màxim de balises possibles però finalment vàrem improvisar força sobre la marxa.

Errades principals:

La primera va ser la falta de costum a l’escala del mapa que teníem a les mans (1/20000), estem acostumats a l’1/25000 de l’Alpina i ens passàvem de voltes. Fins que no li vàrem agafar la mida, quasi ja tornàvem a ser al poble...

L’altre també sobre el mapa, i de forma inconscient per molt que ho sabéssim, les corbes de nivell eren a 10m i estem acostumats a les corbes a 5m de separació...això ens feia valorar massa poc el desnivell i en un cas, ens va passar factura.

Falta de coneixement del terreny i de la lectura de mapa, vàrem anar a agafar una balisa per baix quan sobretot s’havia d’agafar per dalt, això ens va provocar pèrdua de temps, embardissada i una mica de pràctica d’escalada (sense assegurar)

Els punts forts (que hem de repetir):

No voler agafar massa tros de mapa i anar massa lluny, el que hauria dificultat molt la tornada. Ens vàrem saber concentrar amb les balises properes. Potser hauríem pogut aprofitar més les balises a tocar del poble...la propera vegada...

Portar prou líquid pel dia calorós que feia.

Vàrem saber valorar el cansament i reservar forces per la traca final i arribar a meta en 3h54, corrent com bales!

Vàrem deixar una balisa que no es deixava veure però que va permetre que el Xevi trobés un parell de bolets ben grans! I vàrem córrer per una balisa fàcil i així guanyar algun puntet sense perdre temps.

L’anècdota: quan anàvem corrent cap avall, era curiós veure tota la gent sortint de matolls, corriols i zones perdudes, tots concentrant-se i retrobant-se a la mateixa pista cap avall per arribar a temps.

PS: El muntatge estava molt benfet, la organització té molta experiència i es notava. Hi havia un avituallament al lloc adequat.

Ens va sorprendre la llarga llista de material obligatori i que no el revisessin a la sortida perquè hi havia gent amb motxilles tan minimalistes que no hi cabia pas ni la meitat de tot allò que demanaven.

Helena

ORIENTURA 2015

Una any més amb motiu de les festes del Tura d'Olot, l'Agrupació Escola Nostra Dona del Tura i l'A.E. Gastant Keks organitzem l'Orientura.

Trobareu tota la informació en l'enllaç següent:

ORIENTURA 2015

GASTANT KEKS ANANT FENT RURAL RUNNING! (By Joan Planagumà)

ANAR FENT RURAL RUNNING 2015!

Així és com es deia lo que popularment coneixem com a “Cursa d’obstacles”.

Cursa que es va realitzar el passat 16 d’agost a Ribes de freser, amb uns 130 participants…alguns disfressats i alguns altres païn la ressaca de la nit passada a les Festes de Ribes de Freser.

Ribes de Freser un petit poble on acostumu passar per anar cap Andorra o Nuria..pero mai havia tingut el plaer de visitar-lo, i ja voltant pel poble tot fent l'escalfament ja em vaig adonar que, Ostres! Ribes es més que un poble de pas! 

Per començar tenen l'únic granòfir de Catalunya! I què és un granòfir? Un granòfir es una roca procedent de la xemeneia d'un volcà! Sí, doncs a Ribes també hi va haver activitat volcànica! No només a la Garrotxa! Jejeje

"Bueno" anem a lo que anàvem... a fer una cursa d’obstacles! A totes les altres curses d’obstacles en què havia participat, ho havia fet molt disfressat i per anar a fer una mica "l'ànec", però aquest cop tenia ganes d'anar a suar la samarreta que ens havien acabat de regalar!

Donen el tret de sortida i començo a la 6ena posició, un ritme que es podia aguantar be, si no comencaven a posar muntanyes pel mig! i clar.... Dit i fet, ja ens comencem a enfilar...no triga gaire a arribar el primer obstacle, després d'1km de pujada...ens fan passar per sota unes tanques d'obra..i us ben juro que em vaig quedar allà enganxat a l'herba ben molla. passant per sota les tanques diguem-ne a l'american style... "rollu" militar...les cames ja deien...ostiaa!! Joan què kardes??!!!..aixo no estava en els plans..anàvem a corre només..

La pujada continuava i em vaig poder enganxar amb el grup dels 4 primers, fins que vaig atrapar al 3er i vaig dir ara m’agafo amb aquest i no el deixo fins el final! ehh encara que em trobi bee no vulguis tirar..perquè després tots sabem el que passa..!

Fem el cim i perfecte ja només quedava planer i baixada! A la baixada ja vaig tirar per terra la promesa que m’havia fet uns minuts abans i em trobo corrent amb el segón! Passem unes bales de palla i en un dels trencants apareix un tiu de ves a saber on...que resulta que s’havia perdut (era el primer).

Passem l'obstacle de l'espuma passem sota uns túnels...i com que el camí anava baixant tot anava molt bé fins que em vaig posar primer una estona..l'estona va durar fins que vam agafar una carretera esfaltada amb un desnivell positiu del 3%...crec que tots pensàvem el mateix.. això reeees... serà un tros de carretera.... per enllaçar amb el seguent camí..jo no deixava de mirar els costat "aiam" si veia alguna cinta que ens envies cap avall...i la carretera anava tiran..i així fins a 1km ben bé...vaig fotre un pet com una glaaaà fins que em vaig engaxar de nou amb el 3er. i com vaig poder vaig arribar fins quasi a l’arribada on ens esperava 4 o 5 obstacles seguits!  Contenidors plens d’aigua, cordes rollu teranyina! un dels últims obstacles posat amb mala llet, sobretot en aquelles alçades de la cursa, consistia en tres tubs que s'havien de passar per dins...ja anava just de forces per arribar corrent a l’arribada... però som-hi, ens ajupim...i ostia aquí de quatre grapes no passo!! em vaig quedar allà encallat..de seguida vaig veure que allà només s'hi passava estirat....quina feinada per passar per aquell tub ! va ser horrorós! Tot seguit vam anar cap al riu uns docents metres de riu, amb pedres rodones i boniques! I al fons podia veure el 3er que anava tant fresc com jo.

Per sortir del riu ens vam haver d'enfilar a una reixa que ens portava a sobre el pont i d'aquí a l’arrribada, que estava a escassos 20 metres! Vaig arribar a la reixa amb el 3er, i de l'espant que es va fer de veurem allà va pujar com un cuet! Jo només volia arribar de una puta vegada.... que estava cuit molt cuit! Ehh però ho tornaria a fer eehh!

FORMACI-Ó BY B2

LA XERRADA TÈCNICA

Pel divendres al vespre-nit, el "Míster" Lluís B2, ens va preparar una xerrada molt interessant, repartida en dues parts, amb uns "break" per sopar al centre cívic de Can Blanc. Primer va començar fent una sèrie de preguntes, on ja vam veure que moltes coses les hauriem de millorar... començant primer de tot per l'aspecte psicològic...i és que també un factor a tenir en compte. Per altra banda vam repassar els aspectes bàsics de l'orientació, i també vam poder esbrinar una mica com orienta la gent que està al capdavant de la classificació... en resum...tenim molt marge de millora!

LA PRÀCTICA A ST. JAUME DE FRONTANYA!

I per fi dissabte havíem de posar en pràctica tots els coneixements que més ens van cridar l’atenció. A mi personalment em van motivar o diguem-li cridar l’atenció:

- llegir, llegir i llegir (quan més interpretem el mapa més bé ho farem)

- prioritari fixar-nos en les corbes, després la vegetació i finalment els elements!

- i reconeixerem que és un pedra si imaginem que som un gegant i la podem fer rodolar ;)

Fora bromes,  anàvem a una terra d’una alta exigència tècnica i el “mister” encara ho era més; no ens en perdonaria ni una...  però estàvem motivats, feia temps que no podíem permetre’ns el luxe de provar el nostre saber, últimament anemt de prova a prova, que ja és molt!

Però anem al grà: el mapa que se’ns dóna  té 7 bucles i en cada un d’ells s’havia de treballar quelcom...

-          El primer: per mi el més difícil, tan sols hi havia corbes, no podíem reforçar-nos ni amb la vegetació i ni molt menys tindríem dibuixats elements com camins o pedres (pànic)

-          El segon: a les corbes hi afegeix la vegetació, ho començo a entendre millor...  però encara no em sento còmode.

-          Al tercer: per fi hi és tot!, molt millor... la veritat és que la fusió de tots aquests elements em donen una confiança que em fa sentir bé.

-          El quart : ens hi afegeix una novetat... entre les fites ens marca unes valises (al mapa) en què ens recomana que orientem la brúixola. Està bé, però això de fer un traçat que no és el teu, fa ganes de d’anar més a la teva...

-          El cinquè: fem la volta tot junts, inclús amb el mestre, sembla un tour turístic, a en Lluís només li falta la bandereta perquè no el perdem... però la veritat acabat aquest bucle tots pensàvem:  que en som de bons; si normalment trobem les fites sense veure tot el que els elit poden arribar a veure! jijiji

-          El sisè: tornava a ser un bucle on hi havia punts entremitjos a la fita per on havíem de passar. I la veritat a aquestes altures de les proves s’agraïa no haver de triar traçat ;-)

-          I l’últim el setè: crec que era el bucle amb més nivell i desnivell, per sort la majoria ja ens aviem anat agrupant  i per tant la por o el cansament no era tant...

I finalment, la cirereta del pastís:

Un mapat rodó, sense nord i en una zona aparentment reduïda, al voltant d’uns xaragalls molt característics...  jo crec que si em posen aquesta prova al principi em poso a plorar... però així sí, HO VAM FER! En forma de relleus, molt més lúdic,  un èxit compartit!!!

                                                    

                                                                                                   

Moltes gràcies a tots els que em vau acompanyar d’alguna manera en aquella aventura, també els que me la vau cedir, la guardaré dins meu a la capseta dels records especials...

DOS DIES DEL PIRINEU. ST JAUME DE FRONTANYÀ

Que aixequi la mà qui hi va ser! ;)

Per segon cap de setmana consecutiu la copa es còrrer al Berguedà...a Sant Jaume de Frontanyà.

El terreny i els traçats una vegada més, espectaculars!... bé això ens han dit un parell d'ocellets i una ocelleta.. que hi van anar a fer un vol... o no... ;)

El mapa combinava una parell de pistes que enllaçaven amb boscos de diferent penetrebilitat, i amb un desnivell considerable... bé o això es podia preveure... algú que hi va anar ho comfirmaria... ;)

El traçat, típic de cursa de llarga distància, poques fites i amb possibilitat d'escollir diverses rutes, així que si hi haguéssim anat, hauriem hagut d'afinar bé, per no fer més distància ni desnivell del necessari...com per exemple en els trams de la 2-3, de la 6-7, 8-9 i 11-12, sense descuidar els atacs a la fita ni desconcentrar-se observant els magnífics boscos...

En fi.. que segurament ens hagués fet tocar de peus a terra... i haguessim vist que tenim un gran potencial, vaja ... que encara hem d'aprendre moooolt, jiji

El Sol va apretar fort, i segurament algú us podria dir que ens hi va veure gastant els keks, però segurament seria un miratge fruit de la calor ... o fins i tot es podria haver donat el cas, que 3 orientadors de Gastant Keks esiguessin pol·lulant per allà, però només el cos, la ment, com a molt aprop deuria ser a uns 100 kms en línia recte,  direcció est, prenent un bany a la platja...;)

A continuació el mapa d'HE, amb el "traçat" posem pel cas, que es suposa que vaig fer (Xeku), perquè de fet, NO HI VAM SER, no? o si? no sé, tinc una llacuna a la memòria...amnèsia selectiva vaja, jijiji 

Track HE, de com no s'ha de fer una cursa... ;)