GASTANT KEKS CONTEMPLANT TOTS ELS VERDS DEL MÓN

GastantKeks ... contemplant tots els verds del món!!

Riudaura - Oratori St. Joan - Font de Joan - Ctra. Vidrà - Coll Macià - Riudaura

11.1 Km.

500 mts Desnivell

De verd fosc i opac de les alzines, al verd estrident, gairebé fosforescent del camps. Tots es troben a la garrotxa en aquesta època, tota la gama de verds imaginables i els seus reflexes omplen cada racó, verd desbordant, que indica l'explosió de vida. Quin regal poder-ho gaudir!

Vista des de Coll Macià

Font de Joan

La ruta pràcticament només té una pujada i una baixada, això si, la pujada fa gairebé 6 kms, en algún tram és una mica més intensa, però en general es fa bé, combinant pista ampla i corriols. A Font de Joan la parada és gairebé obligatoria, fa un temps gairebé podies passar pel costat i no adonar-te'n, ara però, la zona ha estat estassada i així es pot redescubrir la font i el seu entorn.

Una mica més amunt, hi ha la carretera de que va a Vidrà, en aquest punt les vistes del Puigsacalm són espectaculars. 

Vistes a Sta. Magdalena i Puigsacalm des de ctra. de Vidrà

Tornada pel coll Macià i vorejant el Puig de la Miranda, a partir d'aquí tot baixada, molt entretinguda i pel mig d'una refrescant Fageda, fins a Can Serra, i d'aquí a Riudaura, és un salt!

EL PUIGESTELA I ANTICS HOSTALS

A gastar keks per treure la ràbia i tristesa per les víctimes de la Marató de Boston, al cap no para una cançó: Paint in Black "Pinta-ho de negre" dels Rolling Stones.

La Serrota - Mas les Ribes - Les Artigues - Coll de Canes - Puigestela - Coll de Coubet - La Cantina - La Serrota

15.1 kms

920 mts desnivell +

Àlbum complet Aquí

Des de la Serrota, un corriol de baixada porta fins a una antiga pista, recorrent-la direcció oest, puja suaument cap al Mas les Ribes, restaurat i amb una bonica font coberta, avituallament ideal.

La Ribes, i al fons el Puigestela

Continuant la pista, ara desemboc de nou a un corriol, de tant en tant hi ha alguna rampa més dura, però en general continua pujant suau. El veïnat de les Artigues ja queda enrera, una última pista, amb pinzellades de pedres guixeres condueix fins al coll de Canes.

Ara si que comença la pujada més forta de la ruta, correr és impossible a menys que s'estigui molt fort, inclús caminar es fa difícil en aquest tram que porta fins al cim del Puigestela.

La tornada seguint la carena fins al coll de coubet s'inicia amb una forta baixada fent "slalom" entre els faig i els boixos, al coll de coubet passant per derrera l'antic hostal de la Cantina, continua el camí carener fins al punt de partida, on el darrer tram torna a ser un entretinguda baixada, aquesta vegada entre alzines.

Tornada per una bonica fageda

Apunts:

Camins i Hostals: La zona d'Olot i té la fama de serdles llocs on més restaurants i hostals es poden troba. Les rutes que unien la capital amb les comarques veïnes estaven atapeïdes de llocs on reposar forces. Per anar d'Olot a Ripoll es solia passar per riudaura, deixant enrera Olot, el primell lloc de parada era l'Hostal de la Corda, ja a Riudaura la tria era més difícil, cal Culrodó, cla Percer, cal Paraire, can Felip, can Jeroni, ca l'Enric i ca la Pilar. Muntanya amunt al veïnat de les Artigues es podia fer parada a can Catrà, i a Vallfogona hi havia la possibilitat de triar entre tres establiments més.

Més modern el camí pel coll de Coubet,la gent es solia parar a La Cantina, que ha acabat donant nom al pas de muntanya, i camí avall la parada era, i és encara, a l'Hostal del Sol.

Boires al Coll de Canes: El lluert del coll de canes és una broma estranya que té forma de lluert i fins i tot sembla de vegades que porti cames.

La seva aparició significa que no plourà.