Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montagut i Oix. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montagut i Oix. Mostrar tots els missatges

14 de juny del 2013

ST. ANIOL D'AGUJA i ....PROU

GASTANT KEKS DE SADERNES A ST. ANIOL D'AGUJA

Sadernes - St. Aniol d'Aguja - Sadernes

13.2 Kms
500 mts Desnivell +
(Amb Wikiloc surtien 14 Kms i 1600 desnivell, dades que molt poc fiables, possiblement
per problemes de cobertura degut a les cingleres del voltant)  

âlbum complet aquí



Primera setmana de calor intensa, la ruta ha de ser necessàriament amb aigua a prop, del contrari podria ser un suïcidi sortir a còrrer a dos quarts de quatre, l'Alta Garrotxa té moltes fondalades i valls que queden enclotades i poden ser un forn a l'estiu, però hi ha una vall que és ideal, la de St. Aniol, amb la riera d'aigua fresca i neta, on tots sovint s'hi troba un gorg o altre per remullar els peus, el cap o tot el cos en cas de necessitat...
Una de les Gorgues

Un dels ponts penjats...un atractiu més

De Sadernes a St. Aniol, el camí segueix direcció Nord, sempre pujant, de mica en mica sense cap pendent massa forta ni llarga, fent petits tubogants, enmig del bosc, camí fàcil amb alguns petits trams rocosos més tècnics. Mentre es còrrer s'han d'anar repartint les mirades, entre el terra per no entrebencar-se, cap als costats per disfrutar dels indrets que ofereix la riera i cap al cel, per veure les impressionants cingleres que envolten la vall.
St. Aniol d'Aguja

Hi ha unes quantes bones opcions per allargar la ruta un cop s'és a St. Aniol, per exemple St. Marc o cap a Talaixà, o bé una de fàcil seria continuar 10' més fins al Salt del Brull, però només la de repetir el camí per tornar és la que les forces em permeten, així que ...un altre dia serà.

Desfent el camí, amb el cansament acumulat i la calor, les gorgues encara semblen millors, i es fa difícil no aturar-s'hi, així que la tornada acaba essent uns canvis de ritme constants, ara refrescar-se a la riera, ara accelerar per recuperar temps, ara para, ara engega...
realment tan esgotador com divertit!


Qui es pot resistir a aturar-se!... jo no!
Apunts:

L'Aplec de St. Aniol:
Els seus orígens es remonten al segle XVII, com a homenatge al Sant per la seva protecció contra la pesta, segons sembla St. Aniol va aturar la pesta al poble de Arles de Tec, i els veïns del poble francès de St. Llorenç de Cerdans van decidir fer-li un aplec (d'aquí el nom de l'aplec dels francesos). A banda de la importància adquirida de l'aplec degut a la novela LA PUNYALADA, aquest aplec també és especial per la geografia  de la vall, doncs qui vol anar-hi s'ho ha de guanyar a peu, no hi ha cap carretera que hi porti, ni desde la banda francesa ni la de Saderenes.

Malgrat els períodes d'interrumpció durant la Revolució Francesa o Guerra Civil, l'aplec encara perviu actualment, gràcies a les entitats que darrerament l'han recuperat, el Centre Excursionista Banyoles i el Terra Aspra, així com el grup excursionista Peu Alegre de St. Llorenç de Cerdans.






21 de desembre del 2012

ROURES REIALS

Corrent Gastant Keks per l'Alta Garrotxa
14 kms
510 mts Desnivell +

Veure el track aquí

Àlbum Complet
 
La ruta comença just després de Cal Pei, a Oix, seguint la pista que porta a la Vall d'Hortmoier, és una pista fàcil i sense gaire desnivell. A uns 4,5 Km arribem als Roures Reials. Per allargar la sortida, es pot anar fins a les planes del Barrancot, la opció fàcil és seguint el camí marcat senyalitzat am marques blanques i grogues, però per fer-ho més atractiu ho he fet remuntat pel mig del riu ( TOT I QUE NO ÉS GENS RECOMANBLE EN ÈPOCA DE PLUGES, PEL PERILL DE CRESCUDES SOBTADES) a part, es fa difícil avançar per sobre les pedres de la llera del riu, que són molt relliscoses.
La tornada es pot fer seguint el GR-11, per la Collada dels Muls, fins a retornar a la vall, i repetir la pista de tornada

 


Història: L'expansió de la població cap a zones de muntanya al segle XVIII, amb el consegüent augment del consum de fusta en tots els àmbits: artesà, domèstic, industrial i naval, va fer necessària la promulgació d'una reial ordre, per primera vegada, que regulés l'explotació, la conservació i la repoblació dels boscos. L'rdre del 31 de gener de 1748 disposava que els intendents de Marina fossin els encarregats de dur a terme aquesta ordre que, entre altres normes, establia que totes les muntanyes situades a menys de 140 km de les nostres costes i dels rius navegables dependrien d'aquests intendents. Segons aquesta ordre, els propietaris de boscos no podien tallar aquells arbres que la Marina marcava per ser idonis per a la construcció de vaixells. Per a tallar qualsevol altre arbre calia demanar autorització. Els roures d'Hortmoier, coneguts també com els roures del Rei, van ser marcats per la Marina entre els anys 1748 i 1751. És possible que aquesta ordre salvés la vida d'aquests roures que, no havent estat utilitzats per a la construcció naval, van quedar, diguem'ho així, indemnes en aquest remot indret de la Garrotxa. 
 

23 de novembre del 2012

STA. BÀRBARA DE PRUNERES

Corrent Gastant Keks per l'Alta Garrotxa.
Pont de Llierca - Sta. Bàrbara de Pruneres - Sadernes - Pont de Llierca
17 kms. 670 mts Desnivell +
Veure el Track aquí

Veure àlbum complet

La ruta s'inicia a l'aparcament passat el pont de Llierca, ja d'entrada la pista fa una bona pujada, a mesura que s'avança es transforma en un corriol més pedregós, i aixecant la vista cap enrera, es pot veure la plana de Tortellà i més enllà la plana empurdanesa. 
Vista cap a la plana
Sta. Bàrbara de Pruneres

El camí continua pujant, alternant pista i corriols, fins arribar als peus de Sta. Bàrbara de Pruneres, la tornada pel Coll de Jou, és una llarga baixada majoritariament per corriols fins a Sadernes, el tram final segueix un parell de km per asfalt, per tornar a agafar un corriol que dur fins a la Bauma del Serrat del Pont i finalment al Pont de Llierca per tancar la ruta.

Bauma del serrat del Pont

Pont de Llierca

Història: Santa Bàrbara de Pruneres és una petita esglesiola enclavada al bell mig de l'Alta Garrotxa, amb una panoràmica excepcional de la Vall d'Oix, el Bassegoda, el Ferran...
La característica més important a resaltar és el pòrtic, situat a la banda sud, anys enrera, s'hi reunien els tribunals de la contrada, era utilitzat com aixopluc i lloc de reunió dels feligresos abans o després de les cerimònies religioses, i s'hi enterrava gent important.
Aquest pòrtic manté 5 pòrtics de mig punt, un d'ells tapat recentment en una restauració. Es calcula que aquesta obra es va construir entre els segles XIII - XIV.

La Bauma del Serrat del Pont és un jaciment arqueològic situat al costat del pont de Llierca, excavada durant els anys 1998-2003. A la bauma s'hi ha viscut en diferents èpoques des fa uns 9400 anys, fins els període ibèric, també esporàdicament duran l'època romana i pels bosquetans que treballaven a la zona entre els segles XV i XIX.