25 d’abril de 2013

SANT GRAU D'ENTREPERES.

Gastankeks corrent sota la pluja de Tortellà a Sant Grau d'entreperes


Tortellà - Pedrera del Carig - Els Comuns - Font del Rodoret - La Quintana - La Pentinet - St. Grau d'entreperes - Creu de Ripola - Montsipòsit - Malleu - Oratori St. Jordi - Tortellà

Una cançoneta...corro sota la pluja, d'Anna Roig

16.2 kms
1050 mts desnivell +

Àlbum complet aquí




Magnífica ruta des de Tortellà per visitar l'Alta Garrotxa, la improvització ha sigut la tònica de la jornada, doncs de la idea inicial era pujar al Montoriol, per veure el pedró i homenatjar a St. Jordi, que aquest per motius ben diferents aquests dies el tenim ben present.
Però una vegada passat de llarg la pedrera del Carig ha calgut fer el primer "recalcular ruta" doncs el camí que seguia no era el que havia d'agafar...així que... resituant #~¬@# i ja està, ...continuar amunt, fins a la carena i després ja es veurà.

La pendent és prou dura, i a més em les pedres és més difícil avançar, gairebé a dalt, una guapa cinglera amb una petitat bauma, aixupluc ideal... si plou...però poc.

Cinglera pujant a la carena

Un darrer tram molt costarut porta fins a la carena... i ara? cap aquí o cap allà... de moment amunt...

Al cap d'uns metres... o quines vistes! i allò deu ser...St. Grau d'entreperes! ja està canvi d'objectiu..

Bon corriol de baixada, cap Font de rodoret, després la Quintana i el Pentinet, per arribar finalment a St. Grau, al costat hi ha la masia, acutalment habitada i ofereixen la possibilitat d'obrir l'ermita, però el temps apreta i cal decidir de nou el camí per tornar.
La Quintana

Font de Rodoret
Arribant a St. Grau
St. Grau d'enterperes

És tard, i no és que vulgui ploure, sinò que ja ho fa, ara més insistenment, per tant ...Montoriol i St. Jordi hauran d'esperar, així doncs per no repetir tot el camí, la tornada serà per els bac d'entreperes fins als boscos de Malleu i de nou cap a Tortellà.

Aquest camí es molt divertit, doncs no hi ha pràcticament pujades,  els corriols són estrets, amb vegetació densa, poques o nul·les marques i costa dicernir cap on s'ha de continuar, doncs a vegades el camí es difumina entre els boscos d'alzina, sortosament entre l'orientació, la intuïció i la sort, al cap d'uns kms es veu la plana que compèn Montagut, Argelaguer i Tortellà, és a dir que Malleu ja deu ser a prop. Finalment una petita recompensa a l'insistència, doncs al costat del camí passat Malleu hi ha un petit oratori, curiosament de dedicat a St. Jordi! així doncs, un bon moment per tenir un record per algú que segur que va disfrutar moltes vegades per aquestes terres
 
Un kms més i ara si, Tortellà!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada