18 d’abril de 2013

EL PUIGESTELA I ANTICS HOSTALS

A gastar keks per treure la ràbia i tristesa per les víctimes de la Marató de Boston, al cap no para una cançó: Paint in Black "Pinta-ho de negre" dels Rolling Stones.



La Serrota - Mas les Ribes - Les Artigues - Coll de Canes - Puigestela - Coll de Coubet - La Cantina - La Serrota


15.1 kms
920 mts desnivell +


Àlbum complet Aquí




Des de la Serrota, un corriol de baixada porta fins a una antiga pista, recorrent-la direcció oest, puja suaument cap al Mas les Ribes, restaurat i amb una bonica font coberta, avituallament ideal.
La Ribes, i al fons el Puigestela

Continuant la pista, ara desemboc de nou a un corriol, de tant en tant hi ha alguna rampa més dura, però en general continua pujant suau. El veïnat de les Artigues ja queda enrera, una última pista, amb pinzellades de pedres guixeres condueix fins al coll de Canes.

Ara si que comença la pujada més forta de la ruta, correr és impossible a menys que s'estigui molt fort, inclús caminar es fa difícil en aquest tram que porta fins al cim del Puigestela.

La tornada seguint la carena fins al coll de coubet s'inicia amb una forta baixada fent "slalom" entre els faig i els boixos, al coll de coubet passant per derrera l'antic hostal de la Cantina, continua el camí carener fins al punt de partida, on el darrer tram torna a ser un entretinguda baixada, aquesta vegada entre alzines.
Tornada per una bonica fageda


Apunts:

Camins i Hostals: La zona d'Olot i té la fama de serdles llocs on més restaurants i hostals es poden troba. Les rutes que unien la capital amb les comarques veïnes estaven atapeïdes de llocs on reposar forces. Per anar d'Olot a Ripoll es solia passar per riudaura, deixant enrera Olot, el primell lloc de parada era l'Hostal de la Corda, ja a Riudaura la tria era més difícil, cal Culrodó, cla Percer, cal Paraire, can Felip, can Jeroni, ca l'Enric i ca la Pilar. Muntanya amunt al veïnat de les Artigues es podia fer parada a can Catrà, i a Vallfogona hi havia la possibilitat de triar entre tres establiments més.

Més modern el camí pel coll de Coubet,la gent es solia parar a La Cantina, que ha acabat donant nom al pas de muntanya, i camí avall la parada era, i és encara, a l'Hostal del Sol.

Boires al Coll de Canes: El lluert del coll de canes és una broma estranya que té forma de lluert i fins i tot sembla de vegades que porti cames.

La seva aparició significa que no plourà.

2 comentaris:

  1. Bona feina! A nosaltres ens agrada pujar a coll de canes per Riudaura (ànims i suport contra el fracking) amb la bicicleta, també fem l´habituallament on l´has fet tú i ens enfilem fins a coll de canes i puig estela. M´agradarà investigar el camí que has fet de baixada que no conec. Salutacions i gràcies per compartir.

    Deixo un enllaç de Coll de canes on vaig tirar fotos un dia de neu i les mateixes fotos 7 dies després, es veu l´evolució de la neu. http://garrotxa.info/ca/neu-a-coll-de-canes.html Espero que agradi.

    www.garrotxa.info - Albert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Albert per les teves paraules.
      Pel que fa al camí de tornada, baixant per la cara nord del Puigestela el camí està marcat amb punts vermells, que s'alternen amb punts verd-fluorescents, almenys fins a prop del coll de coubet. Fins a la Serrota diria que també està marcat, però vaig passar per un camí alternatiu, però la veritat és que per on vaig passar l'últim tram estava embardissat.

      Molt guapes les fotos, quin contrast del mateix lloc amb neu o sense. gràices

      Elimina