8 de març de 2013

LA VALL DEL BAC. RIERES I ROMANIC

FENT MOLTA FEINA GASTANT KEKS A LA VALL DEL BAC

Hostal de la Vall del Bac - Gorgues del Molí de la Coromina - St. Miquel de la Torre - St. Andreu de Porreres - Pont de l'esquellerinc - St. Feliu de Bac - Sta. Magdalena de Bac - Sta. Maria - Llongarriu
15.8 km
885 mts de desnivell +

Àlbum complet Aquí



Des de dilluns al vespre fins dimecres han plogut uns 140 litres, magnífic! Excusa ideal per anar a còrrer i veure com baixen les rieres i retrobar-se amb algunes gorgues.

A la Vall del Bac es donen les condicions necessaries per disfrutar del paissatge, visitar ermites romàniques i contemplar les rieres.

La primera visita a les Gorgues del molí de la Coromina, des de l'Hostal a menys d'1km i pràcticament planer. Bé baixa força aigua i ben neta!
Salt d'aigua Gorgues del Moli de la Coromina


Ara cap a St. Miquel de la Torre, la primera pujada de la ruta, per pista i relativament fàcil

Remuntant el Serrat de la Guilla l'esforç és màxim, ja al coll de Triadú, punt més elevat de la marxa es veu St. Andreu de Porreres a uns centenars de metres, sota els nostres peus, les vistes espectaculars dels cims emblemàtics de l'Alta Garrotxa com el Talló són sobradament gratificants.
St. Andreu de Porreres

Vistes des del Coll de Triadú

 Toca baixar, ziga-zagues per corriols, baixant tranquilament per pistes i travessant un cop més una riera, fins al Pont de l'Esquellerinc, força amagat, aquí un descans tot contemplant des d'una altura considerable el salt que fa la riera i les gorgues que forma.

Seguint ruta, creuant un parell de rieres més, igual que les anteriors, ben netes, i tot seguit una última i contundent pujada cap a St. Feliu de Bac. De tornada cap a l'Hostal, les últimes parades són a Sta. Magdalena de Bac, i a Llongarriu, combinant pista ampla amb corriols de baixada molt entretinguts
St. Feliu de Bac

Sta. Maria a Llongarriu

Apunts:

L'Hostal de la Vall del Bac:
L'edifici s'ubica en una de les cruïlles de camins que anys enrera era de les més transitades. A mig camí entre el Ripollès i la Garrotxa, en un punt planer i al costat d'una font, va ser durant anys pas obligat per pastors transhumans, carboners de la zona, traginers i negociants. Ara, la carretera de la Vall del Bac ja no és de pas obligat, i l'hostal està tancat des de fa un parell d'anys.
En el seu esplendor hi havia albergat i donat de menjar a tot tipus de clients, i en qualsevol època, des de pastor amb ramats de fins a 115 xais i ovelles que deixaven pasturant als prats de sota mentre preparaven l'habitació i l'àpat per el pastor, fins a colles de fins a 250 excursionistes que acampaven a l'entorn i s'alimentaven a l'hostal. I durant la festa major, les 5 habitacions quedaven plenes amb tanta gent com hi cabien amb matallassos al terra per encabir-hi a tothom.
Fins i tot existeix una Sardana en honor a l'hostal, titulada Hostal de la Vall del Bac, estrenada a la festa major del 1994, escrita per Joan Daró, la tocava la Principal d'Olot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada