CAP DE CREUS’15

Crònica Orientació Cap de Creus’15 – 7/11/2015. - Helena

Va fer un dia de sol i calor.

Arribant tres quarts d’hora abans al Port de la Selva, no ens va pas  sobrar  temps...Ben protegits de cames a la part tibial tal com ens van aconsellar, al final, hauríem necessitat proteccions fins el coll... J

Revisats els xips, ens concentrem a la zona de sortida amb molta gent, sort que la zona era gran! Durant tota la cursa, vàrem trobar gent que sortien per aquí i per allà.

Quan ens van deixar obrir els mapes, vam plantejar vàries estratègies per aconseguir fer el màxim de balises possibles però finalment vàrem improvisar força sobre la marxa.

Errades principals:

La primera va ser la falta de costum a l’escala del mapa que teníem a les mans (1/20000), estem acostumats a l’1/25000 de l’Alpina i ens passàvem de voltes. Fins que no li vàrem agafar la mida, quasi ja tornàvem a ser al poble...

L’altre també sobre el mapa, i de forma inconscient per molt que ho sabéssim, les corbes de nivell eren a 10m i estem acostumats a les corbes a 5m de separació...això ens feia valorar massa poc el desnivell i en un cas, ens va passar factura.

Falta de coneixement del terreny i de la lectura de mapa, vàrem anar a agafar una balisa per baix quan sobretot s’havia d’agafar per dalt, això ens va provocar pèrdua de temps, embardissada i una mica de pràctica d’escalada (sense assegurar)

Els punts forts (que hem de repetir):

No voler agafar massa tros de mapa i anar massa lluny, el que hauria dificultat molt la tornada. Ens vàrem saber concentrar amb les balises properes. Potser hauríem pogut aprofitar més les balises a tocar del poble...la propera vegada...

Portar prou líquid pel dia calorós que feia.

Vàrem saber valorar el cansament i reservar forces per la traca final i arribar a meta en 3h54, corrent com bales!

Vàrem deixar una balisa que no es deixava veure però que va permetre que el Xevi trobés un parell de bolets ben grans! I vàrem córrer per una balisa fàcil i així guanyar algun puntet sense perdre temps.

L’anècdota: quan anàvem corrent cap avall, era curiós veure tota la gent sortint de matolls, corriols i zones perdudes, tots concentrant-se i retrobant-se a la mateixa pista cap avall per arribar a temps.

PS: El muntatge estava molt benfet, la organització té molta experiència i es notava. Hi havia un avituallament al lloc adequat.

Ens va sorprendre la llarga llista de material obligatori i que no el revisessin a la sortida perquè hi havia gent amb motxilles tan minimalistes que no hi cabia pas ni la meitat de tot allò que demanaven.

Helena