ROGAINE DE PARDINES (Neis Vilanova)

Crònica? Uf quin privilegi! Això vol dir que he pogut fer la meva... jiji

Reconec que la setmana abans vaig estar refredadíssima, sembla estrany tant immune que estic  dels virus dels nens i el dimarts em passo la nit al costat de la meva filla que no para de tussir i pam: refredat de campionat al canto jejeje

Per sot el divendres sembla que la cosa ja afluixa i sense pensar-m’ho gaire m’animo; va qui si més no anirem a caçar bolets!. Miro horaris i info de la web... com trobem a faltar l’Eli... ella ja ho tindria tot mirat i remirat. El vespre no preparo res, sé que m’aixecaré pels nervis prou d’hora per poder fer-ho tot.

I efectivament em desperto a quarts de set  (hem quedat a les vuit) em vesteixo, preparo la maleta i al final el càmel (farmaciola, brúixola, pinça, paravent, “manguitos” i gorra) Em faig dos “flautes” de bimbo, una amb nocilla i l’altra amb formatge. M’agafo un plàtan.

Són les 8 i en Grauete comença a moure’s, surto de casa per no desvetllar-lo més “aiam” si en xekut té la sort d’allargar la matinada.

L’inquietud em fa tirar cap a ca l’Àstrid i que ja surt del garatge... arribem a la Cresta i oh sorpresa NO HI HA NINGÚ,  de seguida  arriba l’Ester i més tard l’altra component del grup, la Núria. Arriben els altres i quasi sense baixar del cotxe: marxem. Pel camí insisteixo, varies vegades en que vull parar a fer el cafè i finalment ho aconseguim...

A l’arribar allà anem a arreglar papers i al tornar al cotxe ens vestim... veig molta gent, els mallorquins, aquell noi que feia tant temps que no veia (almenys des que vam començar amb l’orientació). L’organització sembla impecable!

Merda ens han precintat el meu mòbil  i no podrem fer fotos... i jo que volia entretenir l’Eli...

Les instruccions de megafonia son clares, tenim previsió de bon temps, no esta massa moll perquè fa dies que no plou, però alerta a les zones més altes hi haurà boira a partir del migdia.

Ah!... i una cosa que em queda clara; la fita 93 és de difícil accés! Em queda clar que intentaré evitar-la de totes totes!

Ens podem mirar el mapa i ostres el poble és molt petit i esta en un cantó del mapa!!! El que primer faig és mirar on és la 93 i crec que sense voler només veig la possibilitat de voltar-la.  Ostres fent aquesta volta podem fer una altra 90! Perfecte ja tenim un objectiu, planifiquem bé la pujada  si arribem a dalt abans de 4 hores ja podem estar contentes, anirem sobre rellotge. Quina gosadia posar temps, no sabem ni com estem ni com ens trobarem corrent juntes... la tornada també la veiem clara, si anem justes de temps tornarem pel camí de dalt i si anem amb temps (que no tinc ni idea) tornarem per baix, que tot i que hi ha molt més desnivell podrem pescar dues fites més.

PRIMERA FITA (47) És hora de sortir i no hem parlat per on marxarem, sembla que hi ha carretera fins a la fita que volem anar, haurem de travessar un verd però ens arriscarem! Un autèntic error si tenim en compte que estem fent una rogaine, però és evident que  fa molts dies que no en fem...  Si de la plaça hi ha quatre carrers de sortida tothom surt per dos, nosaltres som les úniques que sortim pel que hem vingut, no ens arronsem i pit i collons!  Mala elecció perquè el camp final és una autèntica paret vertical i impenetrable...  refem el recorregut per atacar la fita i continuem, sort que estem fresques i és baixada. 

Ara resulta que hem de travessar un pont (pont? Per mi són tant sols les voltes d’una estructura! Impossible jo no passo si no m’agafo a l’esquena d’algú. Quin vertigen. Fet.. i ja som a la fita...

(86) Va vinga cap a la segona,  perquè és un 8 perquè sinó no sé com  se’ns ha acudit, sembla que serà difícil,  esta al mig d’una vessant plena de vegetació i pedres... no se pas! Ah bé per aquí hi ha algú més, són un parell d’equips  ( va que no devem estar tant lluny ) fitxada!

(70) La següent sembla fàcil, si hem fet aquesta tant bé, ostres que dur... no parem de pujar per un bosc ple de molsa i arbres espessos... hem d’arribar a la carretera i no arriba mai!!! Finalment, boletaires esmorzant, quina sort! Com s’ho munten... els passem, i agafem el caminot i cap a la fita, ha d’estar darrera una cabanya... sembla que l’Àstrid i la Núria l’olorin.

(51) La següent la trobem ràpidament, i casi que hi hem acabat anant a rumb

(49) pel camí, si no et distreus xerrant, no té pèrdua! ;-)

(50) és la primera en què trobem vestià,  segons la Núria si son vaques hem de passar per darrera, si son cavalls per davant (m’ho apunto ;)

(88) ara en principi hem de fer la que ha de ser la més dura, no té mes, hem d’anar amunt! L’Àstrid em dona un caramelet per anar fent, però l’entreteniment dura poca estona. Per sort a mig camí trobem un bon grapat de bolets,  tots allà mateix, ràpidament l’Àstrid treu la bossa on porta els plàtans, wuau! Estan a tanta alçada que els bolets estan perfectes, ni un de corcat, quina il·lusió!!! Arriba un moment en què m’oblido que estem buscant fites... 

(54) ostres aquesta no sembla que hagi de ser tant dura, pot ser per això sens fa pesadíssima  (no veig cap bolet per aquí)

(73) anant cap aquesta decidim que necessitem fer un mos, aviat serà hora de dinar...  merda tant a poc a poc que anem i la fita ens ha quedat 20 metres per sota, weno almenys no hem hagut de marranejar...

(94) és hora de fer el mos... no gaire llarg perquè ens espera la nostra gran fita (l’única 90 que farem) al arribar dalt ens adonem que hi ha molta gent, no tots son de la competició, hi ha colles de caminadors... la busquem per darrera i sota la creu... Ostres a l’altre vessant de la muntanya hi ha una boira espessíssima sort que només hi hem d’entrar uns deu metres... uf espero que no vagi a més! Hem arribat dalt amb 3h (ostres que bé)

(66) baixem que ja veiem la següent, intentem donar una miqueta de volta per no fer tant desnivell i al final no la clavem però ens ressituem de seguida...

(53-74) les dues següents se’ns fan molt fàcil

(63) per anar a aquesta ja marxem insegures (llàstima perquè ho fem prou bé)  i quan arriba l’hora d’atacar: uf no ho acabem d’entendre...  i quedem una miqueta per sota, sort d’una pedra terme que ens ressitua!

(64) reculem per on hem anat i amb decisió arribem a la fita (perfecte)

(85) sembla que anem bé de temps per tant decidim anar a fer una 80, baixem pel mig del bosc i es fa etern... crec que enllaçar aquesta serà difícil... i pel “colmo” no l’ataco gens bé, ara veig que em complico la vida, deu ser que estic cansada? Sort que ens queda l’incombustible Núria!

(43-52-34) ja estem de tornada i em fan molt males les cames... ui demà, les passaré canutes.

Menys mal que arribem amb temps perquè ens queda remuntar una pujada que no m’imaginava tant i tant heavy!  Però estem contentes! Ens ho hem passat bé, no ens hem fet mal i hem fet tot el que ens havia planejat i una 80 més! Som unes craks. No tenim ni idea de quants punts farem però si superem la porra d’en xeku ja serà un triomf... que en serien dos perquè portem la motxilla carregada de bolets, la veritat que n’hem anat recollint fins i tot a la tornada! La gent flipa amb la càmel de la Núria va folrada de bolets.

I pel final queda el “subidón”, la pregunta del milió: heu anat al Taga? No hi ara... nosaltres no estem tant “sumbades” per fer aquestes matades... però sí que hem fet una noranta, la 94.

-          Ostres, doncs sí, la 94 era al Taga! Ah ara ho entenem tot: hi havia força gent en aquell cim, carai hem fet el mític Taga i sense ni adonar-nos-en, ke wai!!!

Ara no us confesso com m’he trobat aquests tres dies després, només dir-vos que  per anar a la terrassa de casa, la porta fa un marc, també per sota on s’ha d’aixecar el peu per passar. Doncs, la veritat jo no l’havia notat mai...

Per cert.. hi havia molts keks corrent per pardines a l'enllaç podeu veure les fotos !!