Aquest cap de setmana han conicidit un parell de proves a la Garrotxa, la Cursa Ciutat d'Olot i la Trepitja Garrotxa, les dues ben diferents, i alhora amb molts punts en comú. Tot i que no he près part en cap de les dues, les he observat d'aprop, i he constatat que l'organització en ambdós casos ha estat volcada, sense estalviar ni un gram d'energia, sense escatimar cap recurs, per tal que tots els corredors puguessin disfrutar de l'esport de moda, ja sigui corrent, quasi volant per l'asfalt o trepitjant fort la terra aspra de l'Alta Garrotxa. En les dues curses he vist gent disposada a col·laborar en el que fes falta i més, cuidant els corredors i tots els detalls, fomentant l'esportivitat i el bon ambient entre corredors i espectadors. He vist com corredors que prenien part a la Cursa Ciutat d'Olot el dia abans estaven animant els de la Trepitja Garrotxa i viceversa, també controls que donaven pas als corredors enmig l'entremat urbà i els controls que uns dies abans havien anat a comprovar i marcar la ruta de l'ultra de la Garrotxa, i tots amb el mateix objectiu ... passar-ho bé i fer-ho passar millor als del voltant! He vist unes organitzacions impecables i NO ÉS CASUALITAT que les coses els sortin bé, i que la gent marxi amb ganes de repetir...al darrera de tot plegat... un munt d'hores de treball voluntariós....per això a les ORGANITZACIONS us dic.... SOU MOLT GRANS!
Es respirava solidaritat sense límits als controls a l'intempèrie, aixoplugant als corredors, mimant-los, cuidant-los i servint-los brou calent, aixecant als ànims als corredors a les 3 de la matinada, demanant si tenien cap problema o informant de les properes dificultats, hi ha hagut voluntaris dormint en tendes sota la pluja, en plena alta garrotxa, per si algú necessitava un cop de mà o simplement perquè els corredors no es sentissin sols en els llocs més inhòspits. L'Hostal de la Vall del Bac ha recuperat ni que sigui per unes hores la seva funció, avituallant als corredors i albergant als voluntaris que feien de control en aquest punt, esperant pacientment però amb moltes ganes el pas de corredors... també vosaltres, CONTROLS I VOLUNTARIS.... SOU MOLT GRANS!
He vist curses pels més petits, on els pares disfrutaven de veure el caganius corrent i rient, i que els menuts en arribar deien.. "papa he guanyat!" tot i arribar molt llumy del primer, i la resposta ha sigut... si fill/a has guanyat! Ho has aconseguit! perquè participar i fer-ho content és guanyar.
Atletes que milloraven un xic el temps de l'edició anterior, explicant contents la millora, d'altres mantenint el nivell d'anys anteriors i d'altres que no, però eren allà, participant, corrent i gaudint.
Ultratletes experimentats acabant la cursa a un ritme brutal, també n'hi ha hagut que no podien seguir per la pluja, el fred o el cansament, però ells també havien guanyat! el fet de prendre la sortida ja era una victòria als mesos de preparació. He vist la millor cara dels companys, quan amb un munt de kms a les cames, tenien esma per fer broma, quan començava a ploure i no era gents agradable continuar, buscaven la part positiva, i seguien endavant, sense perdre mai el somriure, CORREDORS no hi ha dubte SOU MOLT GRANS!
Pell de gallina i llàgrimes d'emoció als ulls dels familiars i acompanyants dels corredors, que els han animat i seguit de control a control. Donant suport també durant les setmanes previes a les proves, encoratjant-los a seguir la preparació. Gent que aplaudia el pas dels corredors, coneguts i desconeguts... que animava tant al primer com a l'últim.. aquest aplaudiment és per vosaltres, ACOMPANYANTS I FAMILIARS... SOU MOLT GRANS!
Ha sigut genial, família gràcies per fer-ho tant fàcil i així ho hagi pogut disfrutar!
SOU ELS MÉS GRANS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada