13 de setembre de 2014

MALAPETJA 2014.

Gastant Keks de la Xiruca a l'Espardenya.

Tortellà - St. Llorenç de Cerdans

25,3 Kms
1200 mts Desnivell


La Malapetja del 2014 ha unit Tortellà i St. Llorenç de Cerdans, és a dir del poble de la Xiruca al de l'espardenya. 

A continuació la crònica de la MALAPETJA 2014

Més o menys va anar així:

La tarda abans vam acabar de concretar per on seria la ruta i qui vindria, per organitzar la logística.

Tot comença segons l'horari previst, a les 5:30 del matí sortim d'Olot amb 2 cotxes i així poder deixar-ne una l'altra banda de l'Alta Garrotxa. No hi ha son, només ganes de començar i veure quin espectacle ens regalarà la Malapetja. Un cop aparcat el cotxe a St. llorenç, i fixat el punt de destí, tornem cap Olot, 1 hora i mitja més de camí de tornada, ara ja clareja, i la primera foto la dediquem als rajos vermells de l'albada, en terra empordanesa, bon inici!

Les 8:30 AM, ja som a Olot de nou, cal proveïr-nos, veure, roba, motxilla i la coca amb xocolata que no falti. Som-hi cap a Tortellà!

Darrers preparatius, fotos i petons... us espero a Sadernes amb un bon avituallament, salut i kms!

Apunt per sortir!


En Marc ha vingut a donar un cop de mà al primer tram, i s'afegeix al grupet, fins a Sadernes, seguint l'itinerari previst, pont de Llierca i la Bauma de ....per un camí entretingut sempre en lleugera pujada, però de molt bon fer, els primers 8 km passen ràpid.

A Sadernes, avituallament i més fotos, una mica de repòs, les primeres sensacions semblen bones, el dia acompanya i els ànim continuen a dalt de tot! Molt bé gent!




Els segons tram és molt concorregut, banyistes, escaladors i excursionistes, coincideixen al camí que mena cap a St. Aniol d'aguja, la riera baixa prou abundant, i com sempre neta, bones gorgues i impressionants parets per fer escalada.




Molt bé gent! El bon ambient ajuda a mantenir un bon ritme, i el paissatge manté les ganes de continuar endavant per descubrir què hi ha més enllà.

El tram més dur està per arribar, però passa a passa, guanyant alçada i contemplant les vistes es supera amb relativa facilitat, en aquesta zona el grupet ja no coincideix amb ningú més, els últims amb qui es creuen són amb les noies de Ticox's que entrenen per la Trepitja, d'ara en endavant, només el grupet i la terra inòspita de l'Alta Garrotxa. 


A la font del Sant, un descans, i seguidament cap a la Comella, amb unes vistes impressionants, els camins de desforestació dificulten una mica seguir la ruta...una estona més i ja es divissa les cases de la banda francesa. Ja en direcció a St. Cornelli i a l'Hostal de la Muga el camí és de baixada.

A uns 100 mts de l'Hostal de la muga, el darrer avituallament, a les cares ni un rastre de cansament, cap símptome d'avorriment, al contari, moltes ganes de comentar la ruta i compartir vivènces, el final és a prop i la ilusió de superar el repte manté la moral pels núvols.

Lúltima pujada, encara no 2 kms, per pista de bon fer i un cop a pla Castanyer ja a la banda francesa, només queda baixar a St. Llorenç, deixant enrera Vilaroja.





Finalment després de 7 hores de marxa efectiva i molt bon paissatge durant tots els 25 kms el cartell d'entrada al poble recorda l'agermanament amb Tortellà, objectiu aconseguit! Uns estiraments i a fer la cerveseta que és ben merescuda!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada