29 de març de 2013

SERRA DE VIVERS I SANTUARI DEL COS

Gastant Keks a Sant Joan les Fonts.

St. Joan les Fonts - La Sebastiana - Vivers - Riera de Colldecarrera - Can Bundancia - Riera St. Eudald - Santuari del Cos - Canadell - La Sebastiana - St. Joan les Fonts

21 kms
1000 mts desnivell +

Àlbum complet aquí



Els primers metres són de baixada per anar a creuar el Riu Fluvià, en aquest punt el riu no és gens atractiu, doncs uns metres aiguesamunt hi ha la fabrica paparera i altres naus del polígon i bé..passem aquest tram ràpid...

En arribar a la Sebastiana la pujada és contant fins a Vivers, la boira o els núvols baixos anulens les vistes que en un dia serè són espectaculars.
A Vivers, no es veu res!

A la baixada per la cara nord de la Serra de Vivers hi ha fang i amb les pedres molles s'afegeix un plus de "divertimento", anant amb seny per no prendre mal s'arriba a la riera de Colldecarrera, saltant de pedra en pedra es creua un parell de vegades.

Baixant cara nord de vivers
Riera de Colldecarrera

A Can Bundancia, creuada la carreterera que porta a Oix, es segueix la riera de St. Eudald, aquí un camí amb més fang permet agafa alçada a poc a poc, més endavant, un tram de pista asfaltada, puja encara una mica més, i el darrer tram per arribar al Santuari del Cos, de nou per un corriol, és el més dret, pujar-hi corrent és tot un èxit.
Premi! Vistes del mar de boira des del Santuari del Cos

 + Vistes del mar de boira des del Santuari del Cos
El Santuari del Cos va ser rehabilitat després dels terretrèmols del 1428 i la torre es va fer servir com a torre de telegrafia òptica.

La baixada no és difícil i permet anar ràpid, però el cansament pot passar factura i cal evitar envalar-se massa.

El darrer tram tornar a creuar la carretera d'Oix, s'enfila pista amunt i abans d'arribar a Canadell un camí segueix a nivell fins a sobre la Sebastiana, i cap el punt de partida.

Apunts:

Telègraf Òptic: 
Va ser el primer sistem telegàfic de la història i usava senyals a distància

Durant la Revolució Francesa, l'enginyer lionès Claude Chappe va inventar i va aconseguir imposar a l'estat francès el seu sistema revolucionari de transmissió per semàfors. El primer telègraf era òptic i totalment manual. Per transmetre un missatge entre dues ciutats, calia instal·lar, al capdamunt de torres altes, un sistema de braços articulats maniobrats per un operador. Des d'una torre l'operador veia la torre precedent i la següent. L'operador de cada una observava els senyals emesos amb l'ajuda dels braços articulats i els retransmetia a la torre següent.
Aquest sistema permetia transmetre missatges molt més ràpidament que amb el correu a cavall. Per exemple, connectava París amb Marsella en algunes hores utilitzant un codi format de centenars de paraules i frases que accelerava la transmissió i garantia una certa confidencialitat. Els grans defectes del sistema, però, eren que no podia funcionar ni a la nit ni amb mala visibilitat i mobilitzava una gran quantitat d'operadors.

La xarxa catalana de telegrafia òptica militar el telègraf estava situat al terrat de les torres (en altres llocs era a sobre un campanar o alguna construcció elevada). Tenia una bola que es podia moure verticalment i ocupar 5 posicions diferents i una barra situada a mitja alçada que podia girar i disposar-se en quatre orientacions. Cadascuna de les 20 combinacions resultants tenia un significat numèric. La successió de valors numèrics constituïa el missatge que era traduït amb un diccionari o codificador que nomes tenien les autoritats militars pertinents. Les torres de la línia anaven reproduint successivament les disposicions del telègraf que observaven (amb un petit telescopi) en les torres veïnes i així el missatge circulava fins al seu destí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada